Conversant sobre la crisis de Grècia
Gemma: l'Anna m'està explicant un pique amb un noi que li sembla bé el que ha passat a Grècia, amb els tres morts inclosos, i la seva indignació de pacifista em fa molta gracia
Toni: xD Si visqués el que viuen els grecs...
Gemma: tot i així crec que té raó, és a dir, no és lícit cremar un banc amb gent a dins
Toni: no clar
Gemma: a mi ja poden cremar bancs i parlaments... però coi, no amb ciutadans dins
Toni: cremar el banc sí, la gent dins no... el problema està en que arriba un moment en que quan la gent no té res ni en tindrà li comença a importar poc o res la resta de la gent, i és quelcom que no serà la darrera vegada que passi, la culpa no és dels manifestants sinó de la situació on els han fet arribar ja que ningú té ganes de cremar gent dins de bancs, així que hi ha uns responsables clars, que són una classe política i uns bancs que han estat burlant-se de la gent durant tants de temps que al final la gent acaba explotant. El que m’estranya és que no cremin avui el parlament
Gemma: xD
Toni: i ja que està posada, m'agradaria que m'expliqués on estaven els socialistes espanyols durant els pelotazos immobiliaris o on estaven quan Zapatero es va baixar els pantalons amb la banca donant els meus diners a lladres. Si vol analitzar culpes, que comenci amb les responsabilitats dels d'aquí.
Gemma: però parlem de moral, en el moment que deixes de banda la moral deixes de esser persona, no? no és "lo moral" el que ens crea com individus?
Toni: la moral no té res a veure amb el que passa a Grècia. En el moment en que estàs desesperat...
Gemma: però si en cremar gent a bancs
Toni: la moral deixa de tenir importància, tampoc tenim tota la informació
Gemma: Gandhi
Toni: i no sabem en quines circumstancies va passar... sí, Gandhi és un exemple únic el 99.9% de la resta de la història de la humanitat ha funcionat d'una altra manera... et recordo que el nostre món actual és l'herència directa d'una tal revolució francesa que va ser de tot menys moral... així que el pacifisme i la moralitat està molt bé i m'agrada que ho intentis defensar però quan la gent no té per menjar....penses que jo em sento còmode moralment treballant del que treballo?
Gemma: si ja ho sé, sols dic que no em sembla bé, igual que no em sembla bé la guerra, ni matar en la guerra tot i que dins una guerra mates o et maten. Sols dic que en el instant que t’importa tot tan poc com a per cremar gent, és que hi ha alguna cosa que falla
Toni: en el moment en que cremes alguna cosa és que quelcom no funciona, cert. Que cremin bancs està clar que saben qui és el responsable...
Gemma: val, dons crema a consciència
Toni: de totes formes, la situació és molt fotuda, perquè pensa que a Grècia van fer el que cívicament s'esperava d'ells: vagues, protestes i.... votar als altres. Van votar un canvi de govern i ha estat just el nou govern, socialista, el que està acabant amb el poc que els hi queda. Suposo que deixes de creure en la democràcia també.
Gemma: no estic defensant el govern en cap moment, sé que és dur, ho sé perquè puc entendre el que és no tenir per menjar, quan es converteix amb quelcom social és normal que aquest malestar es converteixi amb el que justament es va convertir ahir.



maig 7th, 2010 - 21:58
jo segueixo defensant el pacifisme
. M’agrada l’entrada…
maig 8th, 2010 - 20:06
Introdueixo un nou element de debat: El fracàs dels estats.
maig 8th, 2010 - 20:07
M’ha fet molta gràcia que una de les conclusions del “grup de savis” ques estudia la crisi institucional europea (entre ells, en Felipe Gongález i acui ho deia), és l’economia social de mercat. Més “social” i menys “mercat”?
maig 10th, 2010 - 13:49
Al mon rural quan un animal no fa el que esperes que façi, has donar-li vara, com animals que som no podem esperar que amb bones accions aconseguirem el que volem…
TOTS els animals tenim una part d’egoisme dins, explica-li a una persona que esta guanyant fortunes venent pisos que aixo que fa es el precedent d’una crisi…
Donç simplement, no li deixis fer MAI! Mirant una visó panoramica, Grecia necessita aixo, que li donin vara, encara que aixo implique inmoralitat, bancs cremats, i carrers en flames. De ben segur que a la próxima se ho repensen.