Com són!

Avui, malgrat el que ha pasta, he descobert una cosa increïble, no és ben bé una descoberta, sinó més aviat una sensació que no m’hagués imaginat i que ara mateix estic encara sentit. Una aureola gairebé ufanosa.

Ahir a la nit quan vaig arribar a casa i per fi vaig poder ficar-me al llit ho vaig tornar a sentir. Redéu, mira que arriben a ser collonuts els malparits aquests.

En fin, dimarts a tornar a la feina, sense més, però amb canvi de mentalitat, ja n’ha ha prou, a divertir-se i gaudir, passar-ho bé i gaudir d’aquestes noves relacions humanes que he fet i que m’omplen tant i tant, més del que hagués pensat fa uns mesos: la resta són dibuixos animats i tonteries…

Algú ha dit

  1. elisa 19 febrer 2007

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *