Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto
Molt estem parlant de convocar eleccions aquests dies, i de com Montilla sembla que vol allunyar el proces el màxim temps possible. Les seves raons no li falten, a més d'allunyar l'efecte 10j, que és sense dubtes radioactiu ara mateix per qualsevol polític, també tindrà més temps per mostrar la seva tasca de Govern.
De fet, tot plegat respon simplement a l'estratègia d'intentar centrar el debat en l'esquerra-dreta, enlloc del factor nacional, on tothom al PSC sap que perdrien estrepitosament. Tot plegat, en el fons, no deixa de ser una mena de dir que els ciutadans som estúpids i no recordem res més enllà dels darrers dos mesos, i que si ens bombardegen amb "el canvi real" anirem en legions a votar al PSC.
Les multes de l’Ajuntament de Barcelona
Ara estava llegint a La Vanguardia que l'Ajuntament de Barcelona havia multat a U2 pels sorolls que havien produït durant els seus assajos, a part, també està el tema de la multa a Shakira de fa menys d'una setmana.
Arribats aquest punt, estava reflexionant fins quin punt està arribant el propi Ajuntament, amb unes actuacions que estan, en línies generals, ridiculitzant la imatge de la ciutat. De fet, Hereu cada vegada més em sembla més descontrolat, no només pel tema de la consulta de la diagonal, sinó perquè veu com la ciutat se li marxa de les mans, una ciutat, plena de brutícia, lladres i que en plena crisis no acaba de sortir endavant, amb greus problemes urbanístics i socials.
PSC: Un partit sense ideologia
La política, i més la catalana, té aquesta mena de coses, i és que les circumstancies a vegades superen la ficció. Amb les eleccions tant pròximes, és cert que qualsevol cosa pot passar, però els canvis que està patint internament el PSC són d'un interès considerable, i no només perquè sigui el partit en el Govern.
Amb la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional, i les paraules tant de Zapatero com de diferents líders socialistes, inclosa la diputada per Barcelona Carmen Chachón, sembla ser que Espanya ha arribat al seu límit en el camí del autonomisme, i per tant, del federalisme.
El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.
Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.
El rídicul més espantós dels polítics catalans
Poques paraules queden ja disponibles per descriure la situació per la que passa la política catalana aquest dies. Sembla ser, que els polítics realment ni han entès el que està passant a Catalunya, ni tant sols fan un esforç de dignitat col•lectiva. La culpa ja és de tots, i cap d’ells es salva.
Primer ha estat el rebutjar la iniciativa popular per realitzar un referèndum. La mateixa setmana que tenien 1.5 milions de persones cridant independència al carrer ells mateixos, CiU i ERC per davant, tiren enrere una de les poques iniciatives que donen resposta al clamor popular al carrer. Podia ser una decisió normal i acceptable divendres passat, però ara, amb la manifestació pel mig, ja no hi ha cap mena de justificació. Ridícul.
Els polítics catalans en greu perill
La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.
Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.
I ara que polítics?
Una de les grans lliçons que ens ha de donar la manifestació del passat dissabte, és justament la constatació de quelcom que ja s’estava entreveient, i que és la separació casi astronòmica entre societat i polítics.
Tot i que durant la setmana, els mateixos polítics havien admès que la disputa sobre el lema de la manifestació del 10j els feia fer el ridícul, no van deixar el tema fins al moment final, en que els propis ciutadans van demostrar, posant-se per davant i per darrera, el poc que els arribava a importar l’opinió de la classe política sobre la manifestació.
La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
Ho acceptem o no, la manifestació som una nació sí que tindrà repercussions en les eleccions i sobretot en la evolució de d’independentisme a Catalunya.
No és una frase grandiloqüent llençada al aire, simplement, els polítics van tenir un bany de masses que els van portar a la realitat més crua: a la tardor hi ha unes eleccions i no pensem que estigueu a l’alçada, o ens feu cas, o votarem a un altre.
Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
La manifestació que va viure Barcelona ahir va ser una de les més grans de la història, i fa que ens haguem de replantejar moltes qüestions. Amb més d’un milió i mig de persones al carrer, clamant per la independència, és hora de replantejar-se realment si aquest moviment fins ara minoritari que és la independència ja no ho és tant, i si realment, hem arribat al punt històric de no retorn en que les aspiracions de Catalunya ja no són un autogovern fort dins d’Espanya, si no la creació d’un estat propi.
I si fóssim una nació?
És evident que les eleccions Catalunya marquen i molt la resposta dels partits polítics catalans, malgrat això, em crida l’atenció la resposta d’alguns d’ells.
El problema de debò és l’encaix de Catalunya amb Espanya. Ha estat així de forma històrica. A Espanya, és usual pensar que la transició va saber encabir-ho tot en un gran pacte, i que les autonomies és la màxima aspiració de Catalunya. Aquesta visió, queda completament descatalogada, al veure com el mateix PSC aposta per un altre model.
Segueix-me!
Anuncis Google
Aquí és parla de
El més llegit
- Adéu al Pompeu! - 1.319 lectures
- La Ruta del Quinto de Sant Adrià de Besòs - 1.168 lectures
- Llistat de noms catalans - 779 lectures
- L’enterrament de la Constitució Europea - 637 lectures
- 10 llocs de Catalunya amb encant que no pots deixar de visitar - 529 lectures
- 11 de Setembre – Diada Nacional de Catalunya - 528 lectures
- Militants de la tradició! Sortiu al carrer! - 467 lectures
- Tinc por - 450 lectures
- Festa Major de Sant Adrià de Besòs! - 441 lectures
- Espanya ocupa la 60a posició en el classificació mundial d’independència judicial - 431 lectures
Categories
- Badalona (26)
- Coses del Blog (12)
- Economia (15)
- Crisis (5)
- El misteri de la vida (38)
- Eleccions (64)
- Congreso 2008 (14)
- Municipals 2007 (15)
- Municipals 2011 (2)
- Parlament 2006 (11)
- Parlament 2010 (10)
- Història (49)
- Procés de Pau (17)
- Internet (10)
- Món judícial (10)
- Moment Vélez (64)
- Not Only Europe (25)
- Only Europe (34)
- Para chulo chulo mi pirulo (15)
- Partits (21)
- Política (131)
- Desafección (13)
- Generalitat (3)
- Ideologia (5)
- Independència (15)
- Polítics (23)
- Jordi Pujol (1)
- Montilla (1)
- Sant Adrià de Besòs (16)
- Sexe i violència (56)
- Sport (28)
- Korfbal (15)
- Sucietat (72)
- Educació (1)
- Família (3)
- Tradicions (8)
Arxiu
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- gener 2010
- novembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006