Alguna cosa està passant a Catalunya perquè cada dia més gent estigui a favor de la independència. Però no ho dic com una afirmació de bandereta, ho dic, fins i tot, amb la sorpresa que aquest fet em fa, i justament, m’alegra, perquè en veritat veig que els “nous” independentistes no deixen de ser ciutadans no polititzats fins ara, que simplement, s’estan adonant de la seva baixada de qualitat de vida.

Alguna cosa està passant a Catalunya quan La Vanguardia, pública magnífics articles com aquest, on realment un s’adona del fet que hi ha cada dia un major percentatge de població que s’està preocupant de la seva qualitat de vida, de fet, del seu futur i el dels seus fills, i que justament, veuen en el projecte d’Espanya com a tal, presenta series dificultats per assolir benestar.

Per tant, alguna cosa està passant quan molta gent es planteja la independència com quelcom necessari per continuar millorant la seva vida, i m’encanta veure com ho parlen de forma oberta i sense embuts, amb calma i de forma democràtica, moltes vegades en castellà, i ho fan així perquè per molt que ens ho diguin des de fora Catalunya és sense cap mena de dubtes, un oasis de llibertat d’expressió i de democràcia.

De fet, justament per això, ens podem plantejar un debat tant seriós com aquest amb la calma i prudència, el seny, que es necessita.

És doncs, un motiu d’orgull, no com a país, sinó com a societat, cosa que fa que pensi que alguna cosa està passant a Catalunya.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Progrés
• I ara que polítics?
• I si fóssim una nació?
• El joc de l’Estatut

Amb l’anunci del President Montilla de la convocatòria d’eleccions el proper 24 d’octubre, ja és oficial quelcom que tots teníem present, i és que l’actual legislatura està completament agònica.

Segons la darrera enquesta del CEO, Convergència i Unió partiria amb avantatge respecte del PSC; que com era d’esperar es desploma considerablement. Però lluny dels coets que ja se senten per part de la gent de CIU, cal destacar, que les enquestes els hi donen justament els mateixos que van obtenir en les darreres eleccions, per tant, aquí l’interessant és saber qui són i on va el vot dels eleccions del PSC, i també d’ERC, que cau considerablement.

Per tant, les tendències marcan que una gran part de l’electorat del PSC no està d’acord amb tot el que ha passat amb la sentència de l’Estatut ni amb la política general.

També tenim l’efecte del 20J, tot i que encara no està dins de les enquestes i no podem saber el seu efecte real, sembla que un part de l’electorat d’un PSC sense ideologia i ERC, no està només molest amb la forma de governar del Tripartit, ja que això simplement faria que obtesin per CIU, si no que estan buscant una opció, que representi el crit de independència que es va escoltar en la manifestació, aquest xup xup constant que venint sentint de fa mesos.

Ara toca esperar, i veure realment quines són les opcions de cara a les eleccions, i que ofereixen, en referència a l’encaix amb Espanya, cadascú dels partits.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Nou panorama electoral a Barcelona
• El canvi i el canvi real
• Vota a qui et roti
• Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs

Sentència històrica aquesta tarda del Tribunal Internacional de Justícia, en que declarà dins de la legalitat internacional la declaració unilateral d’independència de Kosovo el passat 2009. Aquesta sentència no té cap vinculació, però si una repercussió política i legal internacional, i de fet, obre les portes a molts moviments independentistes de tot el món.

A que afecta a Catalunya? Doncs bàsicament a que amb una equidistància d’Estats Units i de la Unió Europea, el nostre Parlament podria declarar la independència de forma unilateral, i això, seria acord a la legalitat internacional, per tant, no es trencaria cap llei ni s’estaria fora de la legalitat.
Fins ara, el referèndum havia estat tradicionalment el fonament jurídic principal de defensa d’un procés d’independència, segons la ONU, feia falta un 65% de vots emesos a favor per considerar aquell procés legítim. Aquesta nova sentència marca com a possible que amb una declaració parlamentaria sigui igual de legítim.

De moment, l’únic partit que havia proposat aquesta formula com a full de ruta ha estat Reagrupament.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• El pitjor sistema educatiu del món
• El futur de les places de toros
• Alguna cosa està passant a Catalunya
• Tinc por a España

Rotundament no! No cal tenir cap mena de por a Espanya. Ni tan sols aquells que defensen la independència de Catalunya han de tenir-la. Siguem clars, Espanya tot i les tonteries diverses de l’imaginari català que afirmen que oprimeixen al poble català, és un estat modern i democràtic, amb les seves lleis, drets i garanties.

A més, cal recordar que Espanya no és un estat solitari en el món, és part de la Unió Europea, que es basa en el drets democràtics i les llibertats individuals. Així que tret de casos fortuïts en que es pugui acusar algú d’ofensa a la pàtria, no patirem una persecució policial ni ningú acabarà en la presó per expressar lliurement les pròpies opinions, sempre amb respecte i tolerància.

Hem d’assumir, que Espanya pot tenir una forma de fer que no agradi als catalans, i que defensin la seva visió nacional, però això, no ha de ser cap impediment per a que dos pobles que hem tingut una relació tant unitària durant tants segles, deixem de parlar-nos, o podem caure en confrontacions violentes.

La independència de Catalunya serà pacífica i ordenada, o no serà, entre d’altres coses, perquè ningú a la Unió Europea permetria una altra cosa. Ni pe runa banda que es negués el dret a la llibertat a un territori que lliure i democràticament demana la seva secessió, ni tampoc permetria que l’Estat Espanyol obligués a aquest a mantenir-se dins.

De fet, aquella vella idea de que Espanya trauria els tancs, és més aviat escandalosa. Si només per dir que estan investigant els bancs espanyols ja hi ha una caiguda en la borsa, ni us imagineu que passaria si Espanya anunciés que envia tancs a Barcelona, l’economia s’aniria a la merda. Sectors com el turisme, les inversions estrangeres, la borsa mateixa.

Per tant, sempre que tractem el tema amb respecte i tolerància, dins de la llibertat d’expressió, de forma pacifica i ordenada, no cal tenir cap por a Espanya.

De fet, hem de tenir tanta por com la que té una dona quan es separa del seu marit. En una societat civilitzada les coses funcionen així, i per molt que pesi a alguns radicals, Espanya, de moment, és un país mitjanament civilitzat.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Que diuen de la selecció catalana fora?
• Els que avui animen a Espanya…
• Catalunya vista per Espanya
• I si fóssim una nació?

La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.

Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.

L’emprenyament dels manifestants és considerable, sigui per la roja o per d’altres motius, veuen com els polítics no acaben d’agafar el missatge, o almenys, no l’estan escenificant en la forma en que ells volien.

Sembla ser, que els propis polítics no han entès que els que cridaven IN-INDE-INDEPENDENCIA no eren justament els típics sobiranistes de sempre, sinó un nou gran nucli de ciutadans que fa escassos 5 anys no creia en la independència, i que de fet, la majoria no participava en manifestacions.

Només calia donar un tomb amb la mirada, per detectar que moltes banderes i senyeres eren noves, i que molta gent ni tant sols en portava perquè no en tenia per casa, fins i tot amb els crits, els més utilitzats van ser un simple i pur transversal “independència”, perquè tampoc aquest nou sobiranista no està acostumat a d’altres crits o cançons de l’imaginari popular del “rotllo”.

Per això, aquest perfil de manifestant, que recordem que serà un votant fidel en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, necessitava aquesta setmana sentir-se escoltat i recolzat, ja que si per primera vegada estava participant cívicament, vol que aquest esforç sigui recompensat pels polítics, i de forma ràpida i contundent.

No entenen d’executives, de congressos, ni tant sols de mocions o de grups parlamentaris, de fet, els importa ben poc, volen uns polítics valents i que els hi representin, entre d’altres coses, perquè s’han passat tants anys dient que eren els representants del poble, que ara el poble vol que els representi.

Davant aquesta nova situació, no veig que els partits estiguin tenint unes respostes a entendre aquesta nova forma de fer, i tampoc veig signes de que hagin entès que la centralitat política a Catalunya ha canviat, i ja no està en l’autonomisme, sinó que ha evolucionat al independentisme cívic i pacífic.

Si els polítics no aprenen ràpidament la lliçó i es posen al nivell que no haurien d’haver deixat, hauran de respondre de forma directa, ràpida i contundent a les necessitats d’una ciutadania que en massa els ha fet un manament: la independència.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• I ara que polítics?
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• Anunci espot tenim dret a decidir

Una de les grans lliçons que ens ha de donar la manifestació del passat dissabte, és justament la constatació de quelcom que ja s’estava entreveient, i que és la separació casi astronòmica entre societat i polítics.

Tot i que durant la setmana, els mateixos polítics havien admès que la disputa sobre el lema de la manifestació del 10j els feia fer el ridícul, no van deixar el tema fins al moment final, en que els propis ciutadans van demostrar, posant-se per davant i per darrera, el poc que els arribava a importar l’opinió de la classe política sobre la manifestació.

Està clar que alguns partits no saben ben bé cap on tirar, ja que han demostrat proposar diverses formules durant els darrers mesos, o més aviat, han anat intentant quadrar els cercles impossibles, sense adonar-se que poc a poc s’està unint una majoria independentista al voltant del projecte d’Estat que les associacions i el món cultural està construint, paradoxalment, a part de la classe política.

Però com pot ser que els representants legítims del poble, escollit per la ciutadania en eleccions, estiguin ara mateix tant lluny del sentir i de la demanda unitària cap a la independència? Apunto diverses raons:

• Canvi generacional: En el fons, els nous catalans, són ciutadans i ciutadanes nascudes i que han crescut en democràcia, lluny dels franquisme, i que ja no deixen de dir coses per por o per no molestar. Per això, el debat entre la gent de 20 a 30 anys sobre la independència és tant obert i transparent. Els quadres dirigents dels partits, tot i que ho han intentat, encara no han fet el relleu generacional, al menys ideològicament, i continuen amb les idees i els conceptes de la transició, el anar a Madrid a demanar coses, quan la societat actualment està fent justament el contrari: demanar coses aquí i que Madrid s’adapti.
• El web 2.0. El canvi ha estat brutal, les idees es traslladen i es comparteixen d’una forma molt més ràpida. Això ha fet que el coneixement sigui més accessible. No cal anar a una manifestació per trobar-te ciutadans com tu, gent moderada i que opta per la independència, ja que al twitter o al facebook (les xarxes socials en general)els pots trobar. D’igual manera, la informació, les idees i sobre tot el no sentir-te sol han estat una arma del web 2.0, que tret d’alguns diputats i diputades que tenen aquestes eines i les utilitzen, no han sabut controlar la importància i el factor mobilitzador que tenen.
• No hi ha una renovació de líders: De nou, tot i que comença, no hi ha hagut una veritable renovació de quadres dirigents ni de líders en els partits. Continua el sentit d’Estat (espanyol) i els efectes de la transició, el haver de justificar eternament amb pedagogia perquè som catalans, sense entendre, que les noves generacions som catalans sense complexos, i que no entenem perquè hem de justificar-nos per res, és Espanya la que ha de donar motius per que ens quedem, no a l’inrevés.
• La classe política catalana: és curiós perquè a la majoria de països existeixen polítics, però no classe política. Aquest concepte de classe, tant marxista, dona per fet que els nostres polítics han de perdurar en el temps, passen d’una posició a l’altre, sense un relleu ni generacional ni en les formes, per tant, és normal que aquesta “classe” l’únic que vulgui sigui perpetuar-se en el poder, i no busca actualitzar-se ni noves fites. Quan veiem polítics que continuen legislatura rere legislatura amb les mateixes formes de fer i pensar que quan van començar, és normal que es vagi alimentant cada vegada més una distància entre electorat i polítics.

Hem quedo amb una reflexió i un desafiament. La reflexió vindria en que no només la sentència del Tribunal Constitucional ha fet disminuir la legitimitat en l’Estat espanyol per part de la ciutadania, sinó que les reaccions i actituds dels polítics actuals ara mateix també han fet que la seva pròpia legitimitat estigui en dubte.

El desafiament és simple, seran capaços els polítics catalans d’exercir de representants sobirans del poble i liderar el crit de independència que es va sentir de forma unitària en la manifestació, o perdran el crèdit i la confiança que encara tenen?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• La dificultat de governar i de ser un jove emprenedor

Ho acceptem o no, la manifestació som una nació sí que tindrà repercussions en les eleccions i sobretot en la evolució de d’independentisme a Catalunya.

No és una frase grandiloqüent llençada al aire, simplement, els polítics van tenir un bany de masses que els van portar a la realitat més crua: a la tardor hi ha unes eleccions i no pensem que estigueu a l’alçada, o ens feu cas, o votarem a un altre.

Els polítics van poder observar i tastar l’emprenyament general de la població, i del seu radicalisme (en el bon sentit) que està tenint. Van poder observar com ja no hi ha espai per discursos federalistes ni per estatuts miraculosos. El crit durant tota la marxa era únic i contundent: independència.

Això ha de tenir unes conseqüències reals a les eleccions, en els programes electorals i a les estratègies de partits. No podem tenir molta esperança, però mai s’havia posat tant en dubte com en aquesta manifestació, la llunyania dels legítims representants del poble amb el poble, i això, segur que s’ho han apuntat.

Per tant, serà entretingut observar les opcions que es plantegen a la tardor. En un país normal, les eleccions haurien de servir com un petit Parlament constituent, on cada partit proposes la seva opció de futur, i els ciutadans poguéssim escollir lliurement per quin camí volem optar.

El problema està en la aritmètica electoral i els pactes. Estan més preocupats en mantenir càrrecs o aconseguir-los, que realment en la marxa del país.

Malgrat això, queda de manifest, que de cara a les eleccions 2010 molts ciutadans es repensaran el seu vot, i optaran per les opcions que sí que representin el seu malestar i la seva opció de futur per Catalunya: la independència.

La llei de l’evolució farà la resta, els defensors d’experiments amb gasosa com el federalisme o el concert econòmic, projectes legítims però que la sentència del Tribunal Constitucional ha donat completament per finalitzats, farà que els seus propis defensors acabin passin a la història.

Seran capaços els polítics, per tant, de representar la voluntat real del poble?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• I ara que polítics?
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• El joc de l’Estatut

La manifestació que va viure Barcelona ahir va ser una de les més grans de la història, i fa que ens haguem de replantejar moltes qüestions. Amb més d’un milió i mig de persones al carrer, clamant per la independència, és hora de replantejar-se realment si aquest moviment fins ara minoritari que és la independència ja no ho és tant, i si realment, hem arribat al punt històric de no retorn en que les aspiracions de Catalunya ja no són un autogovern fort dins d’Espanya, si no la creació d’un estat propi.

La manifestació a més, va ser completament transversal, grans, petits, mitjans, gent de totes les edats, i veient la roba de la gent, també de totes les classes socials. Va ser la primera vegada que vaig veure gent parlant castellà mentre cridava independència a pulmó net, per tant, es tractava d’una manifestació i d’un moviment completament transversal i que agrupa a molts tipus de persones, d’orígens i condicions molt diverses.

Destaca, la emprenyamenta general front els polítics que de forma general es va veure entre els manifestants. Començant per ficar-se davant de la pancarta i la senyera mostrant que aquella manifestació era de la ciutadania, no dels polítics, i acabant, per la de crits i comentaris que es va fer en contra dels polítics.

Això reforça la meva idea de que quelcom diferent s’està coent a Catalunya, i que els polítics no han sabut fins ara capitalitzar aquest malestar i aquest clam general a favor de la independència.

No ens enganyem, la manifestació d’ahir no va a favor de l’Estatut ni en contra del TC, va ser pura i simplement una manifestació reclamant la independència i reclamant que els polítics recullin el testimoni de les aspiracions de la ciutadania, que té molt clar que s’ha de fet a partir de dilluns.

La pregunta ara és simple: tindran els partits polítics la valentia de portar endavant el manament de la ciutadania? O simplement es barallaran entre ells per esgarrapar vots de cara a les eleccions de la tardor?


Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• I ara que polítics?
• El rídicul més espantós dels polítics catalans

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Els polítics catalans en greu perill
• La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
• Una manifestació transversal que posa en evidència als polítics
• 10 motius per la independència si tens més de 50 anys, ets andalús i vius a la perifèria de Barcelona

Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Cornellà, l’Hospitalet, Sant Just… etc etc. Aquestes anomenades ciutats del cinturón rojo, i on hipotèticament hi ha el major nombre de ciutadans i ciutadanes forasteres de Catalunya, fruit dels fluxos de població del franquisme.

A ells, els hi dono 10 motius per la independència, simples, fàcils, però molt profunts, per a que vegin i s’adonin, que ells també són part d’aquest moviment cívic, i que parlar o no català no és el factor determinant que els ha d’inclinar a votar sí o no.

1. Per portar tants anys aquí que ja ets tant o més català que qualsevol altre.
2. La teva vida i la teva família són aquí i d’aquí.
3. Vols que el teu barri tingui millors serveis.
4. Estàs fart del conflicte espanya-catalunya, i no vols perdre més temps en discussions estèrils amb la crisis que està caient.
5. Per millorar el benestar de la gent, de forma real i de forma quantitativa i qualitativa.
6. Per tenir més recursos.
7. Per tenir una pensió més digne, i una sanitat de qualitat.
8. Per millorar les carreteres, i treure peatges, que els teus nets vagin més segurs.
9. Perquè és el teu deure amb la terra dels teus fills i nets, la que t’ha acollit, donat una vida, i acceptat com un igual. Ella t’estima, estima-la tu.
10. La més important: perquè sí! Perquè no?

No està gens malament oi? Per suposat, les raons són facilment aplicables a d’altres tipus de persona.

Trenquem el mite de que només els catalans de pura cepa volen la independència o podern tenir aventatges amb ella!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Victòria del PP a Badalona
• Quina ciutat està més neta? Badalona o Sant Adrià?
• Els polítics catalans en greu perill
• Anunci espot tenim dret a decidir