Gemma: l’Anna m’està explicant un pique amb un noi que li sembla bé el que ha passat a Grècia, amb els tres morts inclosos, i la seva indignació de pacifista em fa molta gracia

Toni:  xD Si visqués el que viuen els grecs…

Gemma: tot i així crec que té raó, és a dir, no és lícit cremar un banc amb gent a dins

Toni: no clar

Gemma: a mi ja poden cremar bancs i parlaments… però coi, no amb ciutadans dins

Toni: cremar el banc sí, la gent dins no… el problema està en que arriba un moment en que quan la gent no té res ni en tindrà li comença a importar poc o res la resta de la gent, i és quelcom que no serà la darrera vegada que passi, la culpa no és dels manifestants sinó de la situació on els han fet arribar ja que ningú té ganes de cremar gent dins de bancs, així que hi ha uns responsables clars, que són una classe política i uns bancs que han estat burlant-se de la gent durant tants de temps que al final la gent acaba explotant. El que m’estranya és que no cremin avui el parlament

Gemma: xD

Toni: i ja que està posada, m’agradaria que m’expliqués on estaven els socialistes espanyols durant els pelotazos immobiliaris o on estaven quan Zapatero es va baixar els pantalons amb la banca donant els meus diners a lladres. Si vol analitzar culpes, que comenci amb les responsabilitats dels d’aquí.

Gemma: però parlem de moral, en el moment que deixes de banda la moral deixes de esser persona, no? no és “lo moral” el que ens crea com individus?

Toni: la moral no té res a veure amb el que passa a Grècia. En el moment en que estàs desesperat…

Gemma: però si en cremar gent a bancs

Toni: la moral deixa de tenir importància, tampoc tenim tota la informació

Gemma: Gandhi

Toni: i no sabem en quines circumstancies va passar… sí, Gandhi és un exemple únic el 99.9% de la resta de la història de la humanitat ha funcionat d’una altra manera… et recordo que el nostre món actual és l’herència directa d’una tal revolució francesa que va ser de tot menys moral… així que el pacifisme i la moralitat està molt bé i m’agrada que ho intentis defensar però quan la gent no té per menjar….penses que jo em sento còmode moralment treballant del que treballo?

Gemma: si ja ho sé, sols dic que no em sembla bé, igual que no em sembla bé la guerra, ni matar en la guerra tot i que dins una guerra mates o et maten. Sols dic que en el instant que t’importa tot tan poc com a per cremar gent, és que hi ha alguna cosa que falla

Toni: en el moment en que cremes alguna cosa és que quelcom no funciona, cert. Que cremin bancs està clar que saben qui és el responsable…

Gemma: val, dons crema a consciència

Toni: de totes formes, la situació és molt fotuda, perquè pensa que a Grècia van fer el que cívicament s’esperava d’ells: vagues, protestes i…. votar als altres. Van votar un canvi de govern i ha estat just el nou govern, socialista, el que està acabant amb el poc que els hi queda. Suposo que deixes de creure en la democràcia també.

Gemma: no estic defensant el govern en cap moment, sé que és dur, ho sé perquè puc entendre el que és no tenir per menjar, quan es converteix amb quelcom social és normal que aquest malestar es converteixi amb el que justament es va convertir ahir.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• 10 mesures anti crisis de Zapatero
• El cuento de la vieja
• La crisis grega explicada de forma simple
• Oxi!

Oxi van dir el 17 de novembre de 1973 els estudiants que estaven a la universitat politècnica als soldats dels dictadors, i Oxi (o sigui, no) criden ara també.

Oxi van dir els estudiants al Govern grec que volia rescatar bancs el 10 de desembre del 2008

I oxi (no) estan dient dient avui a una retallada espetactular de benestar i d’avenços socials. Oxi diuen a l’augment d’un 23% de l’IVA i del 10% dels carburants i de l’alcohol; la supressió de les pagues extres, la congelació del sou dels funcionaris durant els tres anys vinents i allargar l’edat de jubilació fins als seixanta-set anys

Sembla ser, que només els grecs tenen el que cal per sortir al carrer i liar-la…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Haití no és Badalona
• ¿Que sucede en Grecia?
• Cadascú a la seva bola

Farem un petit símil, Grècia es una persona, que tenia un sou bastant baix (la seva gran industria de formatges i cabres vaja), però a les tardes complementava amb una altra feina (el turisme). Amb tot plegat arribava bastant bé a fi de mes.

Però de sobte, comença a gastar, ara marxa a sopar fora a un restaurant car (contractació de milers de funcionaris), tot i que puja la benzina, decideix marxar a París en cotxe (no controla els preus). Així que com és normal, al final acaba petant tot.

Llavors l’homenet s’adona que no pot arribar a fi de més, de fet, s’adona que ha comprat una tele, un cotxe i un portàtil, a més de la hipoteca i el cole dels crios. Així que, evidentment, ja no arriba a fi de més, i per més inri, a sobre l’han despatxat de la feina complementaria.

Decideix anar a un banc, on li donen un crèdit per pagar-ho tot, i ho fa però el interès és més car que l’anterior, així que després tampoc té diners per pagar el préstec, i en demana un altre, encara més car, per pagar l’anterior, i evidentment, tampoc té per pagar-ho…

I això senyores i senyors, és com Grècia ara mateix no sap ni com arribarà a fi de mes…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Coses que no arribaré a entendre mai
• Progrés
• Estan jugant amb nosaltres

Cada vegada m’estic trempant més amb les eleccions a Regne Unit, i és que la campanya dels british està donant molt de sí.

Durant el debat, va aparèixer la figura del líder dels liberals, que amb un missatge molt divertit, va aconseguir guanyar-se a l’electoral. Bàsicament, va dir allò famós de “mentre els dos és barallen, jo sóc el veritable canvi”. Ja sabeu, que al Regne Unit, conservadors i laboristes s’estan barallant per veure qui dels dos representa més el canvi.

Fet i fet, les enquestes donen un empat tècnic entre laboristes i liberals, per primera vegada des dels temps de…. de…. la reina Victoria?…. els liberals tenen opcions a governar. Tot i que clar, amb el seu sistema electoral de majories, tenir un 30% dels vots no vol dir res, i els conservadors, a poc que puguin ficar la cinquena en els pocs dies que queden de campanya, poden assolir els 300 diputats que atorguen la majoria.

Tot i això, algun canvi si que s’està veient, per exemple, tots tres partits proposen un canvi en el sistema electoral. Això ja és un primer pas, de fet, estem parlant de tres partits, així que si per una cosa ha servit aquesta campanya és per trencar el sistema bipartidista.

Per suposat, tot són quimeres, ja que fins que es tanquin les urnes i es recomptin els vots tot és ficció, però de moment, aquí un que ja està xalant amb la campanya, i que seguirà amb més interès de l’habitual el procés electoral.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• El canvi i el canvi real
• Cadascú a la seva bola
• Canvi de panorama a Sant Adrià de Besòs
• Victòria del PP a Badalona

El President francès Nicolau Sarkozy talla el tortell de reis (el “gallete des rois”) que els francesos, al igual que nosaltres, mengen per celebrar l’arribada dels “reis mags”. Amb la mirada atenta el president de la confederació de forners, Jean-Pierre Crouzet, i un grup d’estudiants de pastissers darrera, tot plegat a l’Eliseu, el passat 5 de gener de 2010.

Per suposat, al tortell ni fava ni corona… només faltaria!… com vegeu, el caga Tió no és la tradició més “simpàtica” que hi ha per Nadal…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La memòria
• Rusia ha perdido la vergüenza y se desmelena
• El Primero de Mayo

Llegia a La Vanguardia que el Parlament belga ha aprovat una queixa oficial front el Papa. La notícia en sí no té més, Bèlgica té l’honor de ser el primer país del món en manifestar-se en contra d’una declaració del Papa.

Malgrat això, jo que sóc més tocapilotes. Al llegir la notícia m’he sorprès molt més pel fet que el Parlament belga hagi aconseguit votar quelcom per majoria absoluta, ja que hi han hagut 98 vots a favor i 18 en contra. Penso doncs, que la notícia és aquesta, i no en sí el que hagin votat o deixat de votat.

Personalment, penso que les declaracions del Papa no van estar tant fora de to, més aviat em vaig sentir molt identificat, quan va dir que el problema del sida no es solucionaria amb preservatius. És evident, es solucionarà el dia que comencem a deixar als països africans viure, els treguem els deutes externs i els ajudem realment a construïr econòmies que els hi permetin tirar endavant per ells mateix amb els seus recursos.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• La participació electoral
• El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
• Som un preàmbul
• Las vuvuzelas

Oxi va dir el 28 d’octubre de 1940 el líder grec Ioannis Metaxas l’ultimàtum de Mussolini i Oxi (o sigui, no) criden ara els estudiants, professors i llicenciats en Grècia.

Oxi van dir el 17 de novembre de 1973 els estudiants que estaven a la universitat politècnica als soldats dels dictadors, i Oxi (o sigui, no) criden ara també.

Oxi a la violència d’Estat, Oxi a una vida injusta, a un sistema que no funciona. “Cobro 800 euros, comparteixo pis i sóc un professor universitari, i es gasten 1000 milions d’euros en salvar uns bancs corruptes?, OXI!” deia un professor de matemàtiques a l’entrada de la universitat.

“Som estudiants, som anarquistes i som okupes. I a més, què més dóna? Només som atenesos. les destrosses? Les hem fet entre tots. Hi ha un jove mort i volem justícia”

Grècia és la consciència d’una Europa que està callada com una puta davant el neoliberalisme, si jo fos atenenc, ara mateix estaria llençant pedres ….

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• 10 mesures anti crisis de Zapatero
• El cuento de la vieja
• La crisis grega explicada de forma simple

Situació extrema la que s’està vivint a Grècia aquests dies, molt greu. Mentrestant aquí parlem de futbol, però a Atenes milers de manifestants porten tres dies portant el caos total a la capital d’un país membre de la UE.

No estem parlant d’Àfrica, sinó d’un país similar al nostre, on el seu Govern està tancat ara mateix decidint si declara d’estat d’excepció a la capital, on hi ha hotels i botigues saquejades, desenes de cotxes cremats, partits de l’oposició sindicats i associacions civils unides liderant manifestacions davant del Parlament grec, un Primer Ministre en la corda fluixa i sense recolzament. Més de 200 ferits, i manifestants armats contra la policia.

Les fotos són increïbles, i tot, a partir de que la policia, suposadament, assassinés a un jove antisistema. El joves de tot el país estant mobilitzats, units i lluitant, amb violència, que mai és bona, però units i posats en batalla en contra del que creuen que és injust.

Està clar que encara Europa no està totalment adormida…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Conversant sobre la crisis de Grècia
• Oxi! de nou…
• Oxi!
• Les 10 causes últimes i definitives de la intervenció a Líbia

Rusia reta a la OTAN al probar un misil capaz de sortear su escudo

Només canviant “al probar” per “probando” haguès estat un gran titular. De fet correspon a la notícia que ho explica de El Pais, com vegeu, Rússia està desmelenada completamente!!

Com es nota que ni hi ha president a EUA…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Rusia ha perdido la vergüenza y se desmelena

Fins a la darrera crisis a Geòrgia, era clar que diplomàticament Rússia estava angoixada i acomplexada. Després dels fracassos durant la guerra del bàlcans, tot el procés de dessovietització (mot que no sé si existeix, masses s veig) els russos es sentien frustrats al veure que fessin el que fessin sempre perdrien la guerra dels mitjans occidentals, on apareixen com els grans dolents en tot.

Putin, va començar a canviar aquest fet, i durant aquesta crisis s’ha vist una Rússia reformada en tot el que és l’aspecte mediàtic i de propaganda. La frase que contextualitza el que vull dir és “si som sempre els dolents de la pel•lícula, ara ho serem de veritat, total que més dona!”.

Saakaixvili va pensar que la resposta russa seria molt més lenta, no ho sé, perquè és una sensació personal, però penso que fins i tot l’OTAN, l’UE i els EUA (que de ben segur sabien dels plans georgians) també esperaven que fos el suficientment lenta per donar temps a les tropes georgianes a desplegar-se i tenir el control de la regió i que Rússia ja no pogués fer res de res.

Lluny d’això, Rússia ha actuat com una veritable superpotència, sense complexos de cap tipus. Ràpidament va donar una resposta armada, mobilitzant l’exèrcit rus en una demostració clara de força (curiós, ara ja no són l’antic exercit soviètic destartalat i desorganitzat), entrant a un territori sobirà d’un altre Estat, i ja que estaven, va estabilitzar tota la zona, així com realitzar atacs preventius contra gran part de Geòrgia, d’una banda per recordar que ells són els que manen, i per altre, destruir les resistències que eventualment, tingués l’exèrcit georgià.

Geòrgia no tenia un mal exercit, “ideal” per lluitar contra els poc de 2000 milicians ossetis. De fet era nou de trinca i made in europe (fins i tot els uniformes recorden als dels marines americans) però no ho és tant, ni de conya, com per aturar la maquina armamentística russa.

En el fons es veia venir. Rússia ja havia passejat els seus nous míssils en les celebracions a Moscou, cosa que no es feia des d’anys passats (segurament millors), també havia endurit la seva política exterior  amb coses com la crisis dels oleoductes amb Ucraïna.

De fet, Rússia ha calculat molt bé la resposta dels “aliats”. Justament, penso, que la resposta que ha fet occident és la que Saakaixvili pensava que tindria Rússia: bramar sense més a la ONU, intentat negociar un alto al foc (per cert, Rússia imposant condicions en una altra demostració de força, a l’home de ferro europeu Nicolas Sarkozy) i fent un crit en la premsa sobre la brutalitat de les tropes, o fins i tot parlar en veu alta de repercussions diplomàtiques i econòmiques (que mai arriben per cert).

Ha perdut doncs Rússia la guerra als mitjans? Està clar que a occident sí, però això no importa. És una impressió meva però, internament Dmitri Medvèdev ha sortit reforçat, ja ni parlar de Putin (aquelles entrevistes per la tv dels dos parlant “Dimitri jo de tu faria això” no tenen preu), així com la millora de la opinió pública, ja sabeu que allò de crear un enemic exterior sempre unifica a la població d’una forma aclaparadora i fa oblidar coses banals com arribar a fi de mes.

En resum, en el teatre de les relacions internacionals, Rússia ha fet la seva entrada de facto com a superpotència, ara confiada en si mateixa. Sembla que han sortit del llarg hivern. Ara toca veure si aguanta o té un gatillazo. Ja sabeu, quan portes temps sense fer-ho tot és possible…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

• Voluntario para probar unos misiles que tengo por aquí…
• La sentència del Tribunal Internacional de Justícia obre les portes a la independència de Catalunya
• El tortel de reyes republicano