.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa » Món judícial

La sentència del Tribunal Internacional de Justícia obre les portes a la independència de Catalunya

Velecito — Thu, 22 Jul 2010 15:23:22 +0000

Sentència històrica aquesta tarda del Tribunal Internacional de Justícia, en que declarà dins de la legalitat internacional la declaració unilateral d’independència de Kosovo el passat 2009. Aquesta sentència no té cap vinculació, però si una repercussió política i legal internacional, i de fet, obre les portes a molts moviments independentistes de tot el món.

A que afecta a Catalunya? Doncs bàsicament a que amb una equidistància d’Estats Units i de la Unió Europea, el nostre Parlament podria declarar la independència de forma unilateral, i això, seria acord a la legalitat internacional, per tant, no es trencaria cap llei ni s’estaria fora de la legalitat.
Fins ara, el referèndum havia estat tradicionalment el fonament jurídic principal de defensa d’un procés d’independència, segons la ONU, feia falta un 65% de vots emesos a favor per considerar aquell procés legítim. Aquesta nova sentència marca com a possible que amb una declaració parlamentaria sigui igual de legítim.

De moment, l’únic partit que havia proposat aquesta formula com a full de ruta ha estat Reagrupament.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Espanya ocupa la 60a posició en el classificació mundial d’independència judicial

Velecito — Sun, 18 Jul 2010 09:00:17 +0000

En aquests dies (setmanes) que parlem de la sentència del Tribunal Constitucional i observem amb cert enuig i preocupació la manca d’independència judicial que van mostrar els membres del tribunal així com els mandataris que no van renovar a aquests, m’ha arribat a les mans, un petit estudi el·laborat pel World Economic Forum (Fòrum Mundial Econòmic) sobre la independència judicial dels països al món.

Aquesta mena de classificacions són molt interessants d’observar, tant pel seu contingut com per les tendències que s’observen, d’aquesta manera, podrem veure que Espanya ocupa una grandíssima 60a posició, molt lluny dels primers països, i per sota d’alguns Estats dignes de menció, com per exemple Qatar, Gambia, Oman, Nigèria, o Botswana… el que dona una dimensió del món judicial espanyol, que fa simplement pena.

Si ens centrem en l’Europa desenvolupada, trobem que Espanya està en l’antepenúltima posició. Només Grècia i Itàlia estan per sota en independència judicial

El primer a la classificació a nivel mundial és Nova Zelanda, seguida per Suècia i Dinamarca. Tanquen la classificació Veneçuela, Paraguai i Costa d’Ivori.

No calen masses dades més per veure fins a quin punt Espanya està caient en qualitat democràtica fins a punts perillosos i sorprenens.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Som un preàmbul

Velecito — Sat, 17 Jul 2010 09:59:12 +0000

Ahir, al Parlament, els polítics catalans de nou van demostrar la seva perícia, recolzant una moció en que significaven que Catalunya és un preàmbul.

Un preàmbul, aquella part en un llibre que ningú es llegeix, aquella part d’una llei que no cap mena de valor jurídic. Per tant, els polítics catalans ens han dit que Catalunya no ha de ser escoltada, i que Catalunya és aquella part de les coses que ningú mira ni té valor.

És un gran missatge per enviar a Madrid, per demostrar la nostra fermesa davant les injustícies. Però per sobre de tot, és una demostració de la inoperància de l’actual Parlament.

Està clar, que calen unes eleccions el més aviat possible. No perquè l’actual Parlament tingui una disposició de forces que no permeti tirar endavant lleis. Perquè, algú recorda que CIU i ERC fan majoria al Parlament? Perquè no van mobilitzar-se i pactar entre ells un comunicat unitari més fort i contundent?

Penso, que el gran problema de Catalunya no és el Tribunal Constitucional, sinó l’odi entre ERC i CIU, em sembla que fins que aquests dos partits superin les seves diferències i comencin a treballar plegats no farem res de bo.

Ara toca, quan tant uns com els altres es llencen els ganivets, i diuen, l’un de l’altre, que no són capaços de treballar perquè bla bla bla bla.

A vegades, cal deixar les pors i les manies de banda, per treballar per un bé comú, i més, quan tot el teu país t’ho està demanant.

Que prenguin nota, després el dia de les eleccions que no es sorprenguin dels resultats.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Sentència a l’Estatut del Tribunal Constitucional

Velecito — Mon, 28 Jun 2010 22:15:54 +0000

Una mirada ràpida al nou estatut retallat, gràcies a l’Alex:

- No hi ha desecentralització de la justícia. Desapareix el Consell Català de Justícia.
- Menys blindatge competencial.
- S’elimina la igualtat en l’esforç fiscal en el moment d’equiparar les CCAA.
- La Generalitat no pot regular els tributs locals.

Ara falta mirar la interpretació dels altres articles. No se com afecta, però afecta entre d’altres:

- Toca la llengua.
- Toca les administracions locals de Catalunya (Tema Vegueries i Diputacions)
- Consultes populars
- Competències exclusives
- El bilateralisme
- La participació en els tributs estatals i els mecanismes de nivellament (dèficit fiscal) i la bilateralitat fiscal (la comissió Mixta Estat-Generalitat d’afers econòmics).

I això només acaba de començar….

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Perquè el Constitucional amb el Estatut ha deixat de tenir credibilitat

Velecito — Thu, 24 Jun 2010 09:30:04 +0000

Definitivament, anem pel camó que el Tribunal Constitucional deixi de tenir credibilitat per la gran majoria de ciutadans catalans, de fet, fins i tot alguns polítics catalans no identificats amb els corrents independentistes opten per replantejar les relacions entre Espanya i Catalunya.

És quelcom molt simple, després de mesos i mesos, anys, de deliberacions, no són capaços d’emetre un dictamen sobre, al cap i a la fi, una llei que ja està funcionant.

Aquest tribunal, és de fet un dels òrgans més importants de tot l’Estat Espanyol, i és altament perillós, que la ciutadania no li tingui credibilitat ni l’atorgui la legitimitat que cal.

A continuació alguns elements pels que penso que està en aquest camí d’erosió:

Els seus membres són escollits per mèrits ideològics

Fins i tot a estats units passa, no penso que sigui un problema en sí, però el dilema existeix en el moment en que en un Estat, hi ha tensions constants entre diferents nacionalitats, i la majoritària, és qui ostenta ara mateix el domini ideològic dels membres.

El fet que les majories depenguin de quin partit els ha ficat en el seient no hauria de ser un problema real, si aconseguissin arribar a algun acord, però com és impossible, acaba sent un descrèdit.

Són incapaços de dictaminar

Ho són, en part perquè no poden, intenten dir a uns ciutadans que han votat àmpliament a favor en referèndum, que el que han votat no és constitucional, i que després de 4 anys d’estar en vigor, s’ha de tornar enrere.

De fet, la paradoxa està, en que quan s’entra en el ball de recusacions i majories, ens trobem davant d’un joc que és massa vil per ser entès per la ciutadania, perquè respon a interessos particulars, partidistes i de posicions ideològiques.

La seva decisió serà absurda

Així de simple. En el moment en que diguin que l’Estatut no és constitucional, que farem? Caldrà tornar, després de 4 anys de desplegament i de funcionament, a refer tot el que s’ha fet? És tant hilarant, que simplement és absurd.

Frustacions

El Constitucional, l’únic que està aconseguint és augmentar el nivell de frustració del poble català, tant amb l’Estat com amb els seus polítics. Són ja quasi 6 anys parlant de l’Estatut, i els problemes continuen sobre la taula, i de fet, la crisi ha fet que tot vagi a pitjor. Per tant, el procès estatutari només ha creat la frustració suficient per aconseguir que:

Facin el que facin, tindran l’estrany honor de trencar Espanya

Sona fort, però jo ho veig molt clar. Decideixin el que decideixin, el botó vermell per la independència ja està premut, de fet, penso que ho van prémer ells mateixos el dia que van començar a discutir el sexe dels àngels, i ara, ningú vol alçar el dit, perquè són conscients que l’Estatut català és l’últim oxigen que li queda a l’estat de les autonomies.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

5 maneres d’involucrar-te en escàndols polítics

Velecito — Mon, 07 Jun 2010 09:00:36 +0000

Els escàndols polítics existeixen des de que… en efecte… hi ha polítics! La majoria, els ciutadans i ciutadanes els mirem amb escepticisme, en els països més civilitzats hi ha dimissions, cessaments, en els menys civilitzats solen haver-hi comissions d’investigacions que no arriben enlloc o “estudis detallats” que no detallen res.

Sigui com sigui, i sense més preàmbul, 5 maneres d’involucrar-te en escàndols polítics:

Tinc la bragueta fluixa: En països com Estats Units, el docoro i l’educació, el ser moralment superior, és una demanda clara dels ciutadans als representants d’aquests. No obstant això, és evident que trobem més d’un i de dos (i de tres) braguetaçus considerables. Com no, el de la tímida becaria Monica Lewinsky i el President Clinton, va ser del més sonat.
Consum alcohol: Una tradició pràctica molt estesa en les nostres contrades, sobretot per aguantar el dia a dia, en tot cas, s’ho poden explicar a tots aquells alcaldes i regidors que van haver de dimitir, diguem, per problemetes de beguda, o més aviat, els problemes amb rotondes, fanals i arbres derivats de la ingesta d’alcohol.
Corrupció: La més típica i tòpica de totes. Com els sous dels polítics, en molts casos no són prou elevats, han de buscar finançaments externs d’alguna manera, i construir una urbanització per aquí, o uns trajus per allà, tampoc està del tot malament. Aquesta mena de casos, no entén ni de colors ni de partits, com poden veure en aquesta llista.
El cotxe oficial: Un altre clàssic, ja se sap, per anar d’un costat a un altre és evident que un polític necessita d’un cotxe oficial, però, en el cas que vagis a una ciutat a veure el futbol, també necessites cotxe oficial? És més, si ets de Sevilla i vas en avió a Barcelona, necessites enviar el teu cotxe oficial? Aquí ens ho expliquen millor.
Dietes: Ohhhh les dietes, aquesta manera de fer quadrar les despeses i d’aconseguir una vida més planera. Que s’ho diguin als britànics, quan van veure als diaris que els seus parlamentaris tenien segones residencies a costa dels contribuents, o tot una tira de despeses injustificables a càrrec del ciutadà, no cal ni enllaç, tots ho vam poder comprovar.

En fins, entrada en to d’humor, per trencar una mica les entrades tant serioses que estava fent darrerament. Tot i així, no cal treure el dit de la nafra, i denunciar i controlar als nostres representants públics, no crec que ens ho mereixem.

D’igual forma cal vigilar, no cal caure en el topic que tots són “lladres”, perquè no és així, en el nostre propi país tenim a diputats i regidors que s’ho curren dia a dia, i lluiten pels seus ideals, moltes vegades sacrificant la seva pròpia vida personal i econòmica, és aquesta gent a la que hem de detectar, recolzar, i premiar, per a que continuïn així.

A ells, els hi dedico l’entrada: no perdeu el nord!

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Documental Adéu Espanya?

Velecito — Thu, 03 Jun 2010 22:51:59 +0000

Ha estat simplement brutal. Ens hem de treure el barret amb la TV3, aquesta nit han aconseguit tornar a ser “la nostra”.

El documental ha fugit clarament de tot el relacionat amb els factors més emocionals i identitaris, i ha profunditzat en els aspectes econòmics i legals d’una possible secessió, sempre comparant amb altres casos similars.

El debat sobre la independència de Catalunya ha deixat de ser una discussió de bandereta basada en la llengua i la història, per esdevenir discussió real de viabilitat econòmica, a més de com s’ha de dur el procés i si és possible legalment. El salt en el debat és qualitativament molt considerable.

Queda clar, que cada vegada avancem més decididament cap a aquest camí, i que cada vegada hi ha més gent a favor, per motius identitaris, per motius econòmica, poden ser molt diversos, però tot indica a que és un procés sense marxa enrere.

Ara però, cal esperar la reacció dels espanyols, i comprovar si seran capaços de pair de forma democràtica i civilitzada l’estat real i actual de la situació política catalana.

De moment, tornem al documental, amb una presentació, música i fotografia increïble. Terribas ha fet donar a TV3 un salt en qualitat espectacular.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Aguirre y mi indignación ciudanana

Velecito — Thu, 08 Apr 2010 23:45:22 +0000

Molt poques vegades m’he sentit tant insultat com a ciutadà que avui. Quan he vist a l’Aguirre dient el que ha dit, a un Parlament democràtic, com si res, com si la corrupció fos el més habitual i com si ella mai haguès trencat un plat.

Penso que ha estat un insult a la dignitat democràtica, al mateix nivell que el famós 3% de Maragall.

Realment són aquestes coses el que et demostren la qualitat democràtica d’un país. Cada vegada tinc menys ganes de ser part d’aquesta Espanya. Un altre punt de desafecció.

No us perdeu el video: aquí

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Yo me lo guiso yo me lo como

Velecito — Wed, 05 Aug 2009 21:46:20 +0000

Avui el fiscal del Supremo ha fet efectiva la petició de suplicatori per a poder jutjar Luis Bárcenas per un presumpte delicte de cohecho y delito fiscal (així dit en castizo queda millor XDD).

Com tots sabeu, en agost el Senado fa vacances, total, que no està reunit i per tant no tindrà efectes fins al setembre. Però fet i fet aquesta no és la notícia que realment em crida l’atenció i que mereix una entrada, sinó més aviat el fet que la Mesa Permanente, que és qui ha de donar llum verda per a que vagi a la Comisión de Suplicatorios, té un membre entre ells que em fa mala espina. No és res personal.

Però resulta que el mateix Bárcenas és membre. De fet, la Comissión, per més inri, està presidida pel PP.

En fins, yo me lo guiso yo me lo como…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Los Suplicatorios… esa historia olvidada…

Velecito — Mon, 03 Aug 2009 20:21:46 +0000

Aprofitant que aquests dies hi ha cert moviment en les altes esferes jurídiques d’aquesta Estat nostre, he estat revisant el tema dels Suplicatorios. Més concretament he fet una petita recerca dels casos de suplicatoris que hi hagut a l’Estat espanyol.

Per suposat no és una recerca pormenoritzada ni tampoc gaire científica, però per fer-se una idea i aconseguir algunes fonts de referència no està gens malament.

Primer de tot indicar que un suplicatori és jurídicament l’acte d’un òrgan jurisdiccional, sol•licitant la col•laboració o auxili, d’un jutge o tribunal superior en grau, o sol•licitant al Congrès o al Senat autorització per processar a alguns dels seus membres. Més concretament, està definida i tractada a la CE 79.

Bàsicament, serveix per demanar al Congreso o Senado que aixequi la immunitat dels seus membres, i així poder-los investigar. De fet, a la Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense, hi ha un “emocionant” article titulat “El suplicatorio como manifestación de la inmunidad parlamentaria”. El títol m’ha cridat l’atenció.

Però no obstant això, he trobat uns quants suplicatoris anteriors, per exemple al 1848, en que el Ministerio de Gracia y Justicia demanava un suplicatorio a la reina demanant que jutges i ministres acompleixin diverses lleis sobre “presidios y casas de correción de mujeres”.

De forma més “actual”, els suplicatoris que he aconseguit trobar a l’etapa democràtica de l’Estat espanyol han estat per exemple el cas de Francisco Letamendía y Antonio Ibarguren y del senador Miguel Castells. Que van ser investigats per ser representants d’Herri Batasuna i mostrar opinions en contra del Rei. Més informació aquí (enllaç altament recomanable).

També tenim algunes de més “polítiques” com per exemple el cas de denegació de suplicatori a Fernando Chueca, un diputat centrista, o a Andrés Pedro Calero, per problemes amb l’Audiencia de Jaén. Tot per presumptes delictes més “econòmics”

L’etapa daurada va arribar amb tot el casos Gal i demés de l’etapa socialista al Gobierno central. N’he trobat discussions i més discussions sobre els suplicatoris, la immunitat i demés que podríem dedicar-hi planes i planes. Sobretot a l’any 1995. Curiosament, el següent any amb més demandes de suplicatoris, i més debat públic sobre el tema és el 2009.

Al final, estarem vivint una etapa històrica jurídicament i tot.
Per més informació, us adreço a aquest índex que he trobat al (santo) google i que m’ha servit com a font principal.

I tu, que m’expliques?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo