.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa Espai virtual de reflexió i compromís. Eleccions, educació, independència…

5 maneres d’involucrar-te en escàndols polítics

Els escàndols polítics existeixen des de que... en efecte... hi ha polítics! La majoria, els ciutadans i ciutadanes els mirem amb escepticisme, en els països més civilitzats hi ha dimissions, cessaments, en els menys civilitzats solen haver-hi comissions d’investigacions que no arriben enlloc o “estudis detallats” que no detallen res.

Sigui com sigui, i sense més preàmbul,  5  maneres d’involucrar-te en escàndols polítics:

1. Tinc la bragueta fluixa: En països com Estats Units, el docoro i l’educació, el ser moralment superior, és una demanda clara dels ciutadans als representants d’aquests. No obstant això, és evident que trobem més d’un i de dos (i de tres) braguetaçus considerables. Com no, el de la tímida becaria Monica Lewinsky i el President Clinton, va ser del més sonat.
2. Consum alcohol: Una tradició pràctica molt estesa en les nostres contrades, sobretot per aguantar el dia a dia, en tot cas, s’ho poden explicar a tots aquells alcaldes i regidors que van haver de dimitir, diguem, per problemetes de beguda, o més aviat, els problemes amb rotondes, fanals i arbres derivats de la ingesta d’alcohol.
3. Corrupció: La més típica i tòpica de totes. Com els sous dels polítics, en molts casos no són prou elevats, han de buscar finançaments externs d’alguna manera, i construir una urbanització per aquí, o uns trajus per allà, tampoc està del tot malament. Aquesta mena de casos, no entén ni de colors ni de partits, com poden veure en aquesta llista.
4. El cotxe oficial: Un altre clàssic, ja se sap, per anar d’un costat a un altre és evident que un polític necessita d’un cotxe oficial, però, en el cas que vagis a una ciutat a veure el futbol, també necessites cotxe oficial? És més, si ets de Sevilla i vas en avió a Barcelona, necessites enviar el teu cotxe oficial? Aquí ens ho expliquen millor.
5. Dietes: Ohhhh les dietes, aquesta manera de fer quadrar les despeses i d’aconseguir una vida més planera. Que s’ho diguin als britànics, quan van veure als diaris que els seus parlamentaris tenien segones residencies a costa dels contribuents, o tot una tira de despeses injustificables a càrrec del ciutadà, no cal ni enllaç, tots ho vam poder comprovar.

En fins, entrada en to d’humor, per trencar una mica les entrades tant serioses que estava fent darrerament. Tot i així, no cal treure el dit de la nafra, i denunciar i controlar als nostres representants públics, no crec que ens ho mereixem.

D’igual forma cal vigilar, no cal caure en el topic que tots són “lladres”, perquè no és així, en el nostre propi país tenim a diputats i regidors que s’ho curren dia a dia, i lluiten pels seus ideals, moltes vegades sacrificant la seva pròpia vida personal i econòmica, és aquesta gent a la que hem de detectar, recolzar, i premiar, per a que continuïn així.

A ells, els hi dedico l’entrada: no perdeu el nord!