.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa » Parlament 2010

La participació electoral

Velecito — Tue, 09 Nov 2010 15:51:55 +0000

Uns dels interrogants dels que tinc més curiositat respecte aquestes properes eleccions al Parlament, és justament saber el nivell de participació electoral.

Són molts els estudis que estic repassant aquests dies arran d’un curs de màrqueting polític que estic fent al col·legi de politòlegs, i per això, ara mateix estic encuriosit.

Les variables que es mouen sempre quan parlem de participació són un bon grapat, però la majoria d’estudis les agrupen en variables socio-econòmiques, institucions i sistemes electorals.

Però la pregunta és si la desafecció latent dels ciutadans front els polítics es veurà traduïda en una afluència a votar per justament, optar per llistes fins ara no conegudes i que es presenten com una opció de regeneració política, o més aviat es traduirà en un descens de participació considerable.

A qui benefici tot plegat? Està clar que la participació beneficia als partits grans, i sobretot als partits que van al capdavant de tot, per exemple a CIU els aniria molt bé, i en menor forma al PSC.

Al contrari, la manca de participació beneficia als partits petits, la majoria d’ells amb un vot molt més “fidel” que els grans, i per tant en el marc actual beneficiaria a ERC, SI, Reagrupament i Ciudadanos.

També cal analitzar, el factor del vot de castic, en un país com el nostre on no hi ha molta cultura de realitzar vots de castic optant per llistes diferents i s’opta més per no anar a votar, el presumible vot de castic de molts socialistes que no es veuen amb cor de votar a CIU, podria fer també caure aquesta participació.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto

Velecito — Fri, 03 Sep 2010 22:27:22 +0000

Molt estem parlant de convocar eleccions aquests dies, i de com Montilla sembla que vol allunyar el proces el màxim temps possible. Les seves raons no li falten, a més d’allunyar l’efecte 10j, que és sense dubtes radioactiu ara mateix per qualsevol polític, també tindrà més temps per mostrar la seva tasca de Govern.

De fet, tot plegat respon simplement a l’estratègia d’intentar centrar el debat en l’esquerra-dreta, enlloc del factor nacional, on tothom al PSC sap que perdrien estrepitosament. Tot plegat, en el fons, no deixa de ser una mena de dir que els ciutadans som estúpids i no recordem res més enllà dels darrers dos mesos, i que si ens bombardegen amb “el canvi real” anirem en legions a votar al PSC.

Però avui, recordem la convocatòria d’eleccions del 99, en que Jordi Pujol, acompanyat dels seus fills, les va convocar dalt de l’Aneto. Pujar l’Aneto no és gens fàcil, i no tothom pot dir que ho ha fet, per això, sorprèn que als seus 69 anys (aleshores) pogués fer-ho.

De fet, el missatge que va enviar va ser simple: tinc energies suficients per continuar endavant. Estic segur, que aquell dia, amb aquella gran fita, va aconseguit molta confiança d’un poble, el català, que de tant en tant necessita fer fatxoca i treure l’esperit de grandiositat a relluir.

Potser, aquest serà el problema de Montilla, que justament no pot oferir cap gran símbol ni demostració pàtria, com si podia fer Jordi Pujol.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

El canvi i el canvi real

Velecito — Wed, 25 Aug 2010 11:42:21 +0000

Per la percepció d’un simple observador, sembla que els dos grans partits d’aquest nostre país, estan embarcats en una lluita fratricida per apoderar-se del concepte “canvi” en la campanya de les pròximes eleccions al Parlament.

Mentre CiU pràctica “el canvi” el PSC pràctica “el canvi real”. Curiosament, tot plegat em recordava un capítol de la genial serie Sí, primer ministre, en la que justament parlaven, després un capítol amb tot l’habitual d’anades i vingudes d’aquesta serie britànica, sobre de quina forma havien de presentar un comunicat del primer ministre per la tv sobre una nova llei.

L’assessor del primer ministre li deia que, si el que volia era anunciar molts canvis però que en realitat no faria res, posarien un decorat modern, amb moltes referencies al canvi, i que en el discurs no pararia de parlar d’això, del canvi, de les noves oportunitats i de com serie de magnific tot després. Però que si enlloc d’això el que volia era canviar realment les coses, ficarien un decorat antic, sobri i tradicional, i en el discurs parlarien de tranquil·litat, de processos i de normalitat.

Tot plegat, em recorda molt a les campanyes de CiU i del PSC, ja que en el fons, cap dels dos volen canvis. El PSC, un partit sense ideologia, l’únic que vol és que tot quedi igual a les eleccions, per poder optar a governar de nou. Per la part de CiU, també no volen canvis en les tendències, juguen constantment al el ho canviarem tot però no canviarem res, perquè ni ells mateixos saben que volen més enllà de governar.

Conclusió: que todo cambie para que no cambie nada…

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

És possible la unitat catalana?

Velecito — Tue, 03 Aug 2010 20:47:39 +0000

Continuen els moviments dels diferents partits de cara a les eleccions al Parlament que tindrem a la tardor. De fet, continuen els moviments entre els partits extraparlamentaris, que busquen, de forma encertada, la millor forma de poder presentar-se a les eleccions.

És una discussió fàcil en el fons. La única oportunitat que tenen ara mateix, en termes electorals i si jo no tinc cap enquesta miraculosa en la meva possessió, és anar de la mà i presentar un cartell fort en totes les províncies.

De fet, la clau està justament en aconseguir un cartell fort en les províncies que no siguin Barcelona, ja que serà en aquestes, on si ja de per se costa molt menys (en número de vots) aconseguir un diputat, amb la baixa participació que s’espera, serà l’única oportunitat real de poder aconseguir representació parlamentaria.

Així que, si tot hagués de seguir un sentit lògic, tant Solidaritat Catalana com Reagrupament haurien de concórrer conjuntament a les eleccions, fent un front independentista a part d’Esquerra.

No cal que siguin el mateix partit, de fet, només cal que siguin una coalició electoral, tal i com ho és Convergència i Unió. L’important, en el fons, és aconseguir representació parlamentaria, i per això, cal sumar, no restar.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Ja tenim aquí les eleccions al Parlament de Catalunya

Velecito — Sun, 01 Aug 2010 08:30:27 +0000

Amb l’anunci del President Montilla de la convocatòria d’eleccions el proper 24 d’octubre, ja és oficial quelcom que tots teníem present, i és que l’actual legislatura està completament agònica.

Segons la darrera enquesta del CEO, Convergència i Unió partiria amb avantatge respecte del PSC; que com era d’esperar es desploma considerablement. Però lluny dels coets que ja se senten per part de la gent de CIU, cal destacar, que les enquestes els hi donen justament els mateixos que van obtenir en les darreres eleccions, per tant, aquí l’interessant és saber qui són i on va el vot dels eleccions del PSC, i també d’ERC, que cau considerablement.

Per tant, les tendències marcan que una gran part de l’electorat del PSC no està d’acord amb tot el que ha passat amb la sentència de l’Estatut ni amb la política general.

També tenim l’efecte del 20J, tot i que encara no està dins de les enquestes i no podem saber el seu efecte real, sembla que un part de l’electorat d’un PSC sense ideologia i ERC, no està només molest amb la forma de governar del Tripartit, ja que això simplement faria que obtesin per CIU, si no que estan buscant una opció, que representi el crit de independència que es va escoltar en la manifestació, aquest xup xup constant que venint sentint de fa mesos.

Ara toca esperar, i veure realment quines són les opcions de cara a les eleccions, i que ofereixen, en referència a l’encaix amb Espanya, cadascú dels partits.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

PSC: Un partit sense ideologia

Velecito — Mon, 26 Jul 2010 13:57:25 +0000

La política, i més la catalana, té aquesta mena de coses, i és que les circumstancies a vegades superen la ficció. Amb les eleccions tant pròximes, és cert que qualsevol cosa pot passar, però els canvis que està patint internament el PSC són d’un interès considerable, i no només perquè sigui el partit en el Govern.

Amb la retallada de l’Estatut pel Tribunal Constitucional, i les paraules tant de Zapatero com de diferents líders socialistes, inclosa la diputada per Barcelona Carmen Chachón, sembla ser que Espanya ha arribat al seu límit en el camí del autonomisme, i per tant, del federalisme.

El PSC basa la seva ideologia i la seva idiosincràsia en la defensa d’un federalisme asimètric. Aquell famós concepte defensat per Maragall i que va portar al PSC a la Generalitat fa dues legislatures. Amb aquestes declaracions, ara mateix, el PSC és un partit sense discurs i encara més important, sense ideologia.

Durant aquests dies hem vist una desfilada d’importants homes del partit intentant vendre la idea de que tot el que s’ha perdut en el Tribunal s’aconseguiria per lleis i per pactes amb l’Estat.

Aquesta curiosa estratègia posa de manifest diferents coses, la primera, i més important, que cerciora que el PSC ha perdut l’objectiu final, ja que ara mateix, admetent això, renuncia totalment al federalisme per simplement, intentar aconseguit quotes minses d’autogovern d’un Estatut ja retallat. És simplement, impensable.

Segona, que per tant no té una visió o idea de Catalunya de futur, ja que seguint aquest fil argumentatiu, el futur de Catalunya per al PSC seria l’Estatut actual més un parell més de competències.

Per tant, ara mateix el PSC té un problema real, que és el no saber cap on anar ni que fer, quelcom normal, ja que la ciutadania, amb la manifestació i tot el xup xup que s’està formant, està demanant als seus polítics quelcom que no poden assumir al PSOE: un procés de independència.

En el futur, haurem de veure com el PSC organitza i rearticula el seu projecte de país (si en té) i com el ven a una ciutadania cansada del seu Govern i que opta clarament i cada vegada de forma més majoritària per la independència.

Montilla va passar de ser el defensor del sector ultra-espanyolista del PSC (que ara ostenta Carmen Chachon) a ser el President de la Generalitat que més independentistes ha fomentat.

No descartem nous camins insòlits de Montilla, al cap i a la fi, s’estan jugant les garrofes, i el PSC, una altra cosa no, però saber cap on va el vent si que ho sap, i si cal canviar, canviaran.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció

Velecito — Tue, 20 Jul 2010 15:23:36 +0000

Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.

Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.

De totes formes, el que més sorprèn, és la eterna baixada de pantalons dels diputats catalans a Madrid. M’explico. Com a ciutadà tinc la sensació que els meus propis representants al Congreso estan més pendents d’ells mateixos que del que volem el seus votants. Només cal veure les declaracions de la Carme Chacón, i això que va ser escollida a Barcelona.

Cada vegada tinc més clar, que el PSC perdrà les eleccions perquè simplement viuen en un món que no és real, no han volgut captar el missatge dels ciutadans, i la famosa desafecció que pronosticava Montilla no només és real, sinó que l’està animant amb les seves pròpies decisions.

No es pot ser el President a Catalunya i una altra cosa a Madrid, això és simplement canviar-se la camisa i ser un subordinat del que digui o mani el PSOE.

En dies com aquest lamento tant haver-los votat. Ells mateixos, ja s’ho trobaran.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Els polítics catalans en greu perill

Velecito — Tue, 13 Jul 2010 18:43:07 +0000

La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.

Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.

L’emprenyament dels manifestants és considerable, sigui per la roja o per d’altres motius, veuen com els polítics no acaben d’agafar el missatge, o almenys, no l’estan escenificant en la forma en que ells volien.

Sembla ser, que els propis polítics no han entès que els que cridaven IN-INDE-INDEPENDENCIA no eren justament els típics sobiranistes de sempre, sinó un nou gran nucli de ciutadans que fa escassos 5 anys no creia en la independència, i que de fet, la majoria no participava en manifestacions.

Només calia donar un tomb amb la mirada, per detectar que moltes banderes i senyeres eren noves, i que molta gent ni tant sols en portava perquè no en tenia per casa, fins i tot amb els crits, els més utilitzats van ser un simple i pur transversal “independència”, perquè tampoc aquest nou sobiranista no està acostumat a d’altres crits o cançons de l’imaginari popular del “rotllo”.

Per això, aquest perfil de manifestant, que recordem que serà un votant fidel en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, necessitava aquesta setmana sentir-se escoltat i recolzat, ja que si per primera vegada estava participant cívicament, vol que aquest esforç sigui recompensat pels polítics, i de forma ràpida i contundent.

No entenen d’executives, de congressos, ni tant sols de mocions o de grups parlamentaris, de fet, els importa ben poc, volen uns polítics valents i que els hi representin, entre d’altres coses, perquè s’han passat tants anys dient que eren els representants del poble, que ara el poble vol que els representi.

Davant aquesta nova situació, no veig que els partits estiguin tenint unes respostes a entendre aquesta nova forma de fer, i tampoc veig signes de que hagin entès que la centralitat política a Catalunya ha canviat, i ja no està en l’autonomisme, sinó que ha evolucionat al independentisme cívic i pacífic.

Si els polítics no aprenen ràpidament la lliçó i es posen al nivell que no haurien d’haver deixat, hauran de respondre de forma directa, ràpida i contundent a les necessitats d’una ciutadania que en massa els ha fet un manament: la independència.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions

Velecito — Sun, 11 Jul 2010 15:30:22 +0000

Ho acceptem o no, la manifestació som una nació sí que tindrà repercussions en les eleccions i sobretot en la evolució de d’independentisme a Catalunya.

No és una frase grandiloqüent llençada al aire, simplement, els polítics van tenir un bany de masses que els van portar a la realitat més crua: a la tardor hi ha unes eleccions i no pensem que estigueu a l’alçada, o ens feu cas, o votarem a un altre.

Els polítics van poder observar i tastar l’emprenyament general de la població, i del seu radicalisme (en el bon sentit) que està tenint. Van poder observar com ja no hi ha espai per discursos federalistes ni per estatuts miraculosos. El crit durant tota la marxa era únic i contundent: independència.

Això ha de tenir unes conseqüències reals a les eleccions, en els programes electorals i a les estratègies de partits. No podem tenir molta esperança, però mai s’havia posat tant en dubte com en aquesta manifestació, la llunyania dels legítims representants del poble amb el poble, i això, segur que s’ho han apuntat.

Per tant, serà entretingut observar les opcions que es plantegen a la tardor. En un país normal, les eleccions haurien de servir com un petit Parlament constituent, on cada partit proposes la seva opció de futur, i els ciutadans poguéssim escollir lliurement per quin camí volem optar.

El problema està en la aritmètica electoral i els pactes. Estan més preocupats en mantenir càrrecs o aconseguir-los, que realment en la marxa del país.

Malgrat això, queda de manifest, que de cara a les eleccions 2010 molts ciutadans es repensaran el seu vot, i optaran per les opcions que sí que representin el seu malestar i la seva opció de futur per Catalunya: la independència.

La llei de l’evolució farà la resta, els defensors d’experiments amb gasosa com el federalisme o el concert econòmic, projectes legítims però que la sentència del Tribunal Constitucional ha donat completament per finalitzats, farà que els seus propis defensors acabin passin a la història.

Seran capaços els polítics, per tant, de representar la voluntat real del poble?

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo

Entrades Similars

Que és un programa electoral

Velecito — Mon, 28 Jun 2010 13:28:57 +0000

Ens continuem apropant a les eleccions parlament poc a poc, i avui, m’agradaria parlar sobre que són els programes electorals i donar alguns exemples interessants que s’han anat fent. Comencem.

El programa electoral és, o hauria de ser, la fulla de ruta d’un partit, són aquelles promeses i projectes que si guanyessin voldrien portar a terme, i que si no guanyen intentaran igualment influir per adaptar les lleis que sorgir.

També serveix, per indicar els principals issues (temes) importants per a una formació política. Normalment, analitzant una mica un programa electoral pots arribar a saber de quin peu calcen ideològicament.

Cada partit té la seva forma peculiar de fer el seu programa, per exemple, n’hi ha que ho fan de forma assembleària, d’altres més estil manu militari, o simplement, agafen l’anterior i modifiquen una mica (algunes vegades m0he trobat amb que no havien modificat alguns anys, però bueno).

Fet i fet, el que com a ciutadans hauríem de fer, és justament analitzar tant els programes que es presenten, però sobretot els que ja s’han fet. A Estats Units, hi ha molta cultura d’anar fent sticks en aquelles promeses que els polítics fan, i al acabar la legislatura passen comptes.
Nosaltres suposo que ho acabem fent una mica a ull, sigui com sigui, les eleccions ja s’apropen, i anirem tenint la oportunitat de veure de tot tipus.

Te recomendamos también: Unión Europea y Mejores Universidades del Mundo