Convocar eleccions a Catalunya des de l’Aneto
Molt estem parlant de convocar eleccions aquests dies, i de com Montilla sembla que vol allunyar el proces el màxim temps possible. Les seves raons no li falten, a més d'allunyar l'efecte 10j, que és sense dubtes radioactiu ara mateix per qualsevol polític, també tindrà més temps per mostrar la seva tasca de Govern.
De fet, tot plegat respon simplement a l'estratègia d'intentar centrar el debat en l'esquerra-dreta, enlloc del factor nacional, on tothom al PSC sap que perdrien estrepitosament. Tot plegat, en el fons, no deixa de ser una mena de dir que els ciutadans som estúpids i no recordem res més enllà dels darrers dos mesos, i que si ens bombardegen amb "el canvi real" anirem en legions a votar al PSC.
El canvi i el canvi real
Per la percepció d'un simple observador, sembla que els dos grans partits d'aquest nostre país, estan embarcats en una lluita fratricida per apoderar-se del concepte "canvi" en la campanya de les pròximes eleccions al Parlament.
Mentre CiU pràctica "el canvi" el PSC pràctica "el canvi real". Curiosament, tot plegat em recordava un capítol de la genial serie Sí, primer ministre, en la que justament parlaven, després un capítol amb tot l'habitual d'anades i vingudes d'aquesta serie britànica, sobre de quina forma havien de presentar un comunicat del primer ministre per la tv sobre una nova llei.
És possible la unitat catalana?
Continuen els moviments dels diferents partits de cara a les eleccions al Parlament que tindrem a la tardor. De fet, continuen els moviments entre els partits extraparlamentaris, que busquen, de forma encertada, la millor forma de poder presentar-se a les eleccions.
És una discussió fàcil en el fons. La única oportunitat que tenen ara mateix, en termes electorals i si jo no tinc cap enquesta miraculosa en la meva possessió, és anar de la mà i presentar un cartell fort en totes les províncies.
Ja tenim aquí les eleccions al Parlament de Catalunya
Amb l'anunci del President Montilla de la convocatòria d'eleccions el proper 24 d'octubre, ja és oficial quelcom que tots teníem present, i és que l'actual legislatura està completament agònica.
Segons la darrera enquesta del CEO, Convergència i Unió partiria amb avantatge respecte del PSC; que com era d'esperar es desploma considerablement. Però lluny dels coets que ja se senten per part de la gent de CIU, cal destacar, que les enquestes els hi donen justament els mateixos que van obtenir en les darreres eleccions, per tant, aquí l'interessant és saber qui són i on va el vot dels eleccions del PSC, i també d'ERC, que cau considerablement.
PSC: Un partit sense ideologia
La política, i més la catalana, té aquesta mena de coses, i és que les circumstancies a vegades superen la ficció. Amb les eleccions tant pròximes, és cert que qualsevol cosa pot passar, però els canvis que està patint internament el PSC són d'un interès considerable, i no només perquè sigui el partit en el Govern.
Amb la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional, i les paraules tant de Zapatero com de diferents líders socialistes, inclosa la diputada per Barcelona Carmen Chachón, sembla ser que Espanya ha arribat al seu límit en el camí del autonomisme, i per tant, del federalisme.
El PSC votarà en contra de la seva pròpia moció
Les contradiccions de Catalunya han quedat de nou paleses avui, quan el PSC ha anunciat que no donaria recolzament parlamentari en Madrid a la resolució que el seu propi suposat líder Montilla va proposar i recolzar al Parlament català.
Entenc que les eleccions estiguin pròximes, però trobo molt incoherent demanar que et segueixin com a líder en el Parlament per després no fer absolutament res amb el recolzament que has aconseguit. Per fer això, hagués estat millor un pacte entre la resta de partit, guanyant al mateix Parlament i deixant en evidència la manca de lideratge de Montilla.
Els polítics catalans en greu perill
La ressaca del 10j encara està vigent, els propis partits l’estant patint fins i tot a dimarts, i més la patiran encara a partir de dijous i divendres. Està clar que, alguna cosa han de fer per poder donar resposta al nou cicle polític, però estan més aviat perduts.
Les declaracions de Mas, de Duran i Lleida, de Puigcercós, variant el seu discurs habitual cap a un de més independentista, en consonància amb tot el que es va poder veure dissabte a la manifestació del 10j, han estat molt ben rebudes pel públic, però ràpidament, els seus gestos van per una via contraria.
La manifestació del 10j sí condiciona les eleccions
Ho acceptem o no, la manifestació som una nació sí que tindrà repercussions en les eleccions i sobretot en la evolució de d’independentisme a Catalunya.
No és una frase grandiloqüent llençada al aire, simplement, els polítics van tenir un bany de masses que els van portar a la realitat més crua: a la tardor hi ha unes eleccions i no pensem que estigueu a l’alçada, o ens feu cas, o votarem a un altre.
Que és un programa electoral
Ens continuem apropant a les eleccions parlament poc a poc, i avui, m’agradaria parlar sobre que són els programes electorals i donar alguns exemples interessants que s’han anat fent. Comencem.
El programa electoral és, o hauria de ser, la fulla de ruta d’un partit, són aquelles promeses i projectes que si guanyessin voldrien portar a terme, i que si no guanyen intentaran igualment influir per adaptar les lleis que sorgir.
El programa electoral 2.0.
Comencem amb algunes notícies molt interessants de cara a les eleccions 2010 al Parlament. La primera que m’ha cridat l’atenció és justament una proposta d’Esquerra Republicana, que es basa en el fet d’haver pujat una proposta de programa electoral a la xarxa, i que tots els que usuaris que vulguin, puguin modificar-ho.
Em resulta interessants per diverses qüestions, la primera, és que en aquest país poder no tenim la tradició democràtica (i obsessiva?) de mirar i remirar els programes electorals dels partits, com per exemple si ho tenen al Regne Unit, i sembla que al final tot acaba sent un “aviam qui la diu més grossa”, per això, donar-li importància al programa electoral em sembla una molt bona idea.
Segueix-me!
Anuncis Google
Aquí és parla de
El més llegit
- Adéu al Pompeu! - 1.319 lectures
- La Ruta del Quinto de Sant Adrià de Besòs - 1.226 lectures
- Llistat de noms catalans - 793 lectures
- L’enterrament de la Constitució Europea - 637 lectures
- 11 de Setembre – Diada Nacional de Catalunya - 537 lectures
- 10 llocs de Catalunya amb encant que no pots deixar de visitar - 530 lectures
- Militants de la tradició! Sortiu al carrer! - 467 lectures
- Tinc por - 450 lectures
- Festa Major de Sant Adrià de Besòs! - 444 lectures
- Espanya ocupa la 60a posició en el classificació mundial d’independència judicial - 435 lectures
Categories
- Badalona (26)
- Coses del Blog (12)
- Economia (15)
- Crisis (5)
- El misteri de la vida (38)
- Eleccions (64)
- Congreso 2008 (14)
- Municipals 2007 (15)
- Municipals 2011 (2)
- Parlament 2006 (11)
- Parlament 2010 (10)
- Història (49)
- Procés de Pau (17)
- Internet (10)
- Món judícial (10)
- Moment Vélez (64)
- Not Only Europe (25)
- Only Europe (34)
- Para chulo chulo mi pirulo (15)
- Partits (21)
- Política (131)
- Desafección (13)
- Generalitat (3)
- Ideologia (5)
- Independència (15)
- Polítics (23)
- Jordi Pujol (1)
- Montilla (1)
- Sant Adrià de Besòs (16)
- Sexe i violència (56)
- Sport (28)
- Korfbal (15)
- Sucietat (72)
- Educació (1)
- Família (3)
- Tradicions (8)
Arxiu
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- gener 2010
- novembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006