Economia | .:. Vélez.Cat .:. A ras de figa

22ago/101

El futur de les places de toros

En el debat sobre els toros a Catalunya, també podem extreure un altre de molt interessant, i és justament, el futur ús que se li donen a les places de toros a Catalunya. Abans de la prohibició, era un fet que les places estaven començant en estar en desús, i aquestes, s’han de reconvertir a nous usos, i si es pot, tornar en forma d’equipaments a la ciutadania.

Alguns exemples d’antigues places de toros i el seu ús actual podria ser per exemple a Barcelona, on l’antiga plaça de toros el Torín, que va tancar al 1923 i va ser enderroca al 1944. Poc després, el seus terrenys els va comprar Catalana de Gas, que avui dia en té oficines.

Això va de: empresaris, Història, prosperitat, reconstrucció, toros, urbanisme 102 lectures Continua llegint

13ago/102

Alguna cosa està passant a Catalunya

Alguna cosa està passant a Catalunya perquè cada dia més gent estigui a favor de la independència. Però no ho dic com una afirmació de bandereta, ho dic, fins i tot, amb la sorpresa que aquest fet em fa, i justament, m'alegra, perquè en veritat veig que els "nous" independentistes no deixen de ser ciutadans no polititzats fins ara, que simplement, s'estan adonant de la seva baixada de qualitat de vida.

Alguna cosa està passant a Catalunya quan La Vanguardia, pública magnífics articles com aquest, on realment un s'adona del fet que hi ha cada dia un major percentatge de població que s'està preocupant de la seva qualitat de vida, de fet, del seu futur i el dels seus fills, i que justament, veuen en el projecte d'Espanya com a tal, presenta series dificultats per assolir benestar.

Això va de: Economia, espanya, independencia, societat 244 lectures Continua llegint

14jul/105

Tinc por a España

Rotundament no! No cal tenir cap mena de por a Espanya. Ni tan sols aquells que defensen la independència de Catalunya han de tenir-la. Siguem clars, Espanya tot i les tonteries diverses de l'imaginari català que afirmen que oprimeixen al poble català, és un estat modern i democràtic, amb les seves lleis, drets i garanties.

A més, cal recordar que Espanya no és un estat solitari en el món, és part de la Unió Europea, que es basa en el drets democràtics i les llibertats individuals. Així que tret de casos fortuïts en que es pugui acusar algú d'ofensa a la pàtria, no patirem una persecució policial ni ningú acabarà en la presó per expressar lliurement les pròpies opinions, sempre amb respecte i tolerància.

Això va de: catalunya, democràcia, espanya, opinió, tancs, Unió Europea 223 lectures Continua llegint

9jun/100

Corrupció, estalviar i malbaratament

Continuo amb el tema de la corrupció: si l’altre dia em vaig concentrar en les formes típiques d’escàndol polític que es podem trobar en el panorama actual, avui, després de llegir un gran article d’Antonio Cabrales sobre la corrupció, reflexiono en veu alta sobre els recursos de les nostres administracions.

Explica l’article, que tenir més recursos és sinònim de més corrupció i de menys qualitat democràtica, realment és una idea interessant i està clar que, quan tenim recursos suficients gastem de forma més alegre, i quan ens manquen, ens estrenyem el cinturó.

No crec tampoc que siguin només els polítics, de fet l’actual crisi, en part, també ve provocada per una despesa extrema per part dels ciutadans, que al tenir la sensació (real o irreal) de que tot anava bé, es van deixar portar i van gastar per sobre de les seves possibilitats reals, fins que al final, evidentment, va acabar petant tot.

Penso, no obstant, que aquesta crisis ens ha de donar diverses lliçons, i una d’elles, molt pràctica per cert, és justament sobre establir prioritats d’una manera més seriosa i responsable.

En el moment en que en uns anys, ens trobem amb recursos a les mans, tant en política com en la nostra vida diària, haurem de fer un esforç molt gran per pensar que això no serà per sempre, i que cal gastar de forma estratègia i responsable, en aquelles coses realment necessàries, o que ens aportaran beneficis a mitjà-llarg termini.

Això va de: ciutadans, corrupció, Crisis, eficiència, estalviar, estats, malbaratament, Polítics, recursos 103 lectures No Comments

4jun/101

Documental Adéu Espanya?

Ha estat simplement brutal. Ens hem de treure el barret amb la TV3, aquesta nit han aconseguit tornar a ser "la nostra".

El documental ha fugit clarament de tot el relacionat amb els factors més emocionals i identitaris, i ha profunditzat en els aspectes econòmics i legals d’una possible secessió, sempre comparant amb altres casos similars.

El debat sobre la independència de Catalunya ha deixat de ser una discussió de bandereta basada en la llengua i la història, per esdevenir discussió real de viabilitat econòmica, a més de com s'ha de dur el procés i si és possible legalment. El salt en el debat és qualitativament molt considerable.

Queda clar, que cada vegada avancem més decididament cap a aquest camí, i que cada vegada hi ha més gent a favor, per motius identitaris, per motius econòmica, poden ser molt diversos, però tot indica a que és un procés sense marxa enrere.

Ara però, cal esperar la reacció dels espanyols, i comprovar si seran capaços de pair de forma democràtica i civilitzada l’estat real i actual de la situació política catalana.

De moment, tornem al documental, amb una presentació, música i fotografia increïble. Terribas ha fet donar a TV3 un salt en qualitat espectacular.

Això va de: catalunya, documental, espanya, Independència, secessió, tv3 151 lectures Continua llegint

3jun/100

Problemes de les xarxes socials per als adolescents

L’objectiu de les xarxes socials i de la web 2.0. és millorar la interacció entre els internautes, i així, compartir informació i dinamitzar-la d’una forma més fàcil i ràpida. A més, també es fomenta el contacte entre les persones, i compartir la vida diària.

Fins aquí, les xarxes socials són una meravella. Intercanvi d’articles interessants, notícies que arriben més ràpid, salutacions a la cosina que no veus de fa 3 anys, organitzar un sopar amb els antics companys de la uni, etc etc.

Però i els adolescents? Doncs, curiosament el que estic veient entre els nens i nenes de entre 14 a 17 anys és justament un efecte invers: les xarxes socials els estan tornant tontos. Ja no parlaré del efecte messenger, si no que el facebook per exemple està tenint en ells uns efectes molt interessants.

Si abans s’adormien i quedaven atontats amb la televisió, ara ho fan amb el facebook. Es passen hores davant la pantalla “esperant”, sí sí, esperant a que passi alguna cosa, que algú posi quelcom graciós en un mur, que algú trenqui amb la seva parella, que pengi un vídeo, etc.

Esperant, esperant i esperant. S’han tornat menys actius, menys participatius, necessiten constantment un estímul per començar la interacció. He notat, com després, en la vida real els hi passa quelcom semblant. Esperpent a que tu els hi diguis de fer quelcom per fer-ho, tenen, instintivament, molta més vergonya.

Per suposat, tot el tema d’intercanvi de informació, articles o coses interessants res de res, a part de fotos i cotilleos poca cosa més.

Aquí tancaria l’article, però en seria d’un mediocre, així que amb el vostre permís continuo:

Això va de: Adolescents, comentar, correu, facebook, interacció, televisió, twitter, uksa, web 126 lectures Continua llegint

12mai/103

10 mesures anti crisis de Zapatero

Mesures de Zapatero front la crisis (al vol):

Retallada del 5% els salaris dels funcionaris (15% als membres del Gobierno)
Congelació de les pensions al 2011 (no afecta a les mínimes i les no contributives)
Canvis parcials a la jubilació (No es podran jubilar anticipadament)
A la merda el xec nadó de 2.500 euros
Canvis en els medicaments de la sanitat (modificació en els embassos)
La Llei de dependència ja no serà retroactiva
600 milions menys en desenvolupament
6.045 milions menys d’inversió en infraestructures
1.200 milions de reducció dels Ajuntaments i Comunitats
Pujada d’impostos a les rendes altes

Les meves mesures (al vol):

Retorn dels 50.000 milions d’euros als bancs
Retorn dels bonus i extres als banquers despatxats
Retorn dels guanys milionaris a la borsa fruït de l’especulació de la setmana passada
Retorn dels 5.000 milions per fer voreres del famós Plan E(stafa)

Conclusions (al vol):

Si ja porto dos anys en borses com interí, ara si que ho tinc cru per treballar per al que he estudiar, preparat i vull ser.
Mon avia que té una pensió de merda, li hauran de continuar ajudant per sobreviure dignament
Ma mare, que vol prejubilar-se, s’haurà d’esperar fins al dia del judici final per fer-ho
Els meus cosins, que tindran un fill al juliol, hauran de fer (més) hores extres
Mon pare, que té problemes al cor i és malalt crònic, haurà de pagar-se els seus medicaments
El dia que hagi de cuidar dels meus avis, hauré de buscar tres feines per pagar-ho
Però el Rey amb el somriure quan surt d’un hospital pagat per mi
Perfecte, la meva novia continuarà tardant segles en arribar de Sabadell a Barcelona, i jo gastant benzina i peatges per desplaçar-me
Perfecte, ja em puc oblidar de la subvenció per seguiment escolar i promoció de l’esport per a tothom
N’hi queden d’això? I si queden, que més dóna, si ja els infleu per un altre banda

Les meves conclusions (al vol):

1.   Al PSOE el votarà sa mare a les pròximes eleccions
2.   Gràcies per carregar-vos l’Estat del benestar
3.   Gràcies per frotem la meva vida immediata, de forma directa encara més

Això va de: bancs, bonus, Crisis, Eleccions, funcionaris, impostos, pensions, Plan E, zapatero 247 lectures 3 Comments

11mai/100

Estan jugant amb nosaltres

Durant la setmana passada, la borsa va caure quasi un 13%, llavors, els inversors, pensant encertadament que algú faria alguna cosa per aturar-ho i que els preus tornarien a la normalitat, van comprar a saco, recuperant per segons els valors anteriors, i forrant-se.

Durant aquesta setmana, la borsa està creixent, l’Ibex marca històric en el parquet, i tothom està content, sobretot tots aquells inversors, que ara veuen el que van comprar multiplicat.

Sóc jo o també penseu que estan jugant amb nosaltres com volen? Més aviat, no penseu que juguen amb els diners i la feina de la gent, com si juguessin al monopoli? Sóc jo o penseu que són especuladors i prou?

Alguna autoritat real fot ma en tot plegat, o acabarem fatal. Les crisis sistèmiques del capitalisme, aquelles que teníem cada 20-25 anys i que en el fons eren suaus, petits ajustos a l’economia global, ara s’han tornat freqüents i molt més profundes.

Al final, no ho acabarem suportant, com no ha pogut Grècia... mentrestant, que continuïn jugant... que ja els arribarà l’hora ja...

Això va de: borsa, capitalisme, Crisis, Economia, especuladors, ibex 35, inversors 130 lectures No Comments

7mai/104

Conversant sobre la crisis de Grècia

Gemma: l'Anna m'està explicant un pique amb un noi que li sembla bé el que ha passat a Grècia, amb els tres morts inclosos, i la seva indignació de pacifista em fa molta gracia

Toni: xD Si visqués el que viuen els grecs...

Gemma: tot i així crec que té raó, és a dir, no és lícit cremar un banc amb gent a dins

Toni: no clar

Gemma: a mi ja poden cremar bancs i parlaments... però coi, no amb ciutadans dins

Toni: cremar el banc sí, la gent dins no... el problema està en que arriba un moment en que quan la gent no té res ni en tindrà li comença a importar poc o res la resta de la gent, i és quelcom que no serà la darrera vegada que passi, la culpa no és dels manifestants sinó de la situació on els han fet arribar ja que ningú té ganes de cremar gent dins de bancs, així que hi ha uns responsables clars, que són una classe política i uns bancs que han estat burlant-se de la gent durant tants de temps que al final la gent acaba explotant. El que m’estranya és que no cremin avui el parlament

Gemma: xD

Toni: i ja que està posada, m'agradaria que m'expliqués on estaven els socialistes espanyols durant els pelotazos immobiliaris o on estaven quan Zapatero es va baixar els pantalons amb la banca donant els meus diners a lladres. Si vol analitzar culpes, que comenci amb les responsabilitats dels d'aquí.

Gemma: però parlem de moral, en el moment que deixes de banda la moral deixes de esser persona, no? no és "lo moral" el que ens crea com individus?

Toni: la moral no té res a veure amb el que passa a Grècia. En el moment en que estàs desesperat...

Gemma: però si en cremar gent a bancs

Toni: la moral deixa de tenir importància, tampoc tenim tota la informació

Gemma: Gandhi

Toni: i no sabem en quines circumstancies va passar... sí, Gandhi és un exemple únic el 99.9% de la resta de la història de la humanitat ha funcionat d'una altra manera... et recordo que el nostre món actual és l'herència directa d'una tal revolució francesa que va ser de tot menys moral... així que el pacifisme i la moralitat està molt bé i m'agrada que ho intentis defensar però quan la gent no té per menjar....penses que jo em sento còmode moralment treballant del que treballo?

Gemma: si ja ho sé, sols dic que no em sembla bé, igual que no em sembla bé la guerra, ni matar en la guerra tot i que dins una guerra mates o et maten. Sols dic que en el instant que t’importa tot tan poc com a per cremar gent, és que hi ha alguna cosa que falla

Toni: en el moment en que cremes alguna cosa és que quelcom no funciona, cert. Que cremin bancs està clar que saben qui és el responsable...

Gemma: val, dons crema a consciència

Toni: de totes formes, la situació és molt fotuda, perquè pensa que a Grècia van fer el que cívicament s'esperava d'ells: vagues, protestes i.... votar als altres. Van votar un canvi de govern i ha estat just el nou govern, socialista, el que està acabant amb el poc que els hi queda. Suposo que deixes de creure en la democràcia també.

Gemma: no estic defensant el govern en cap moment, sé que és dur, ho sé perquè puc entendre el que és no tenir per menjar, quan es converteix amb quelcom social és normal que aquest malestar es converteixi amb el que justament es va convertir ahir.

Això va de: bancs, Crisis, democràcia, desafecció, Economia, Eleccions, govern, grècia, violencia 159 lectures 4 Comments

5mai/101

Oxi! de nou…

Oxi va dir el 28 d’octubre de 1940 el líder grec Ioannis Metaxas l’ultimàtum de Mussolini i Oxi (o sigui, no) criden ara els estudiants, professors i llicenciats en Grècia.

Oxi van dir el 17 de novembre de 1973 els estudiants que estaven a la universitat politècnica als soldats dels dictadors, i Oxi (o sigui, no) criden ara també.

Oxi van dir els estudiants al Govern grec que volia rescatar bancs el 10 de desembre del 2008

I oxi (no) estan dient dient avui a una retallada espetactular de benestar i d'avenços socials. Oxi diuen a l'augment d'un 23% de l'IVA i del 10% dels carburants i de l'alcohol; la supressió de les pagues extres, la congelació del sou dels funcionaris durant els tres anys vinents i allargar l'edat de jubilació fins als seixanta-set anys

Sembla ser, que només els grecs tenen el que cal per sortir al carrer i liar-la...