Ara els amants del bon periodisme i de la racionalitat en les entrades dels blogs, així com de les informacions contrastades s’estiraran dels cabells, però sí no us explico aquesta història rebentaré i molt.
Anava jo de camí a l’entreno quan veig moltíssima gent, més del habitual, en la plaça Artigues de Badalona, ja sabeu, la del final del carrer Xile, i allí quan m’he fixat una mica he escoltat crits i demés. Resulta que dues noies s’estaven barallant, i la discussió passava per una senyora que tota indignava recriminava que tothom estava mirant, i que n’eren molts allà, però ningú entrava a separar a les noies. Un altre veí ha replicat que s’estaven estomacant de valent i que si et ficaves pel mig segur que rebries.
He seguit el meu camí tot veient com una dona ja grandeta avançava perillosament i amenaçant amb els punys cap al carrer Xile. Allà he acabat de veure. Baixant el carrer cap al Pompeu Fabra, i ja en terrenys del meu exili a Sant Adrià de Besòs, he pensat que potser ficar-se enmig de la baralla no, però trucar als mossos estaria bé.
Per coses de la vida he estat més de 40 minuts a la porta del Pompeu, i quan ja passaven dos quarts de tots els fets relatats, he vist passar un cotxe de la Guàrdia Urbana de Badalona, tot tranquil mirant el carrer, he pensat, ves, van cap al carrer Xile, però potser no. Al cap de només dos minuts he vist al Mossos, aquests amb més preses, que es dirigien de forma directa i determinada cap el carrer en qüestió.
Us ho explico tot perquè no paro de rumiar una pregunta: s’estaven estomacant encara més al carrer Xile i per això havien acudit les forces policials o simplement havien tardat en arribar 30 minuts? Eficàcia o ineficàcia?
Tendrias que averte quedado por ahi, asi nos ubieses contado la historia entera, y no nos ubieses dejado con la intriga que tengo yo ahora de: que habra pasado alli despues, se habran pegado o simplemente no paso nada??
O simplement ningú els va avisar… Ho has pensat? I sí, ara em toca defensar al gremi