M’ha agradat passejar avui pels carrers, veure com gent en família es dirigia cadires en mà a les cases d’altres familiars per passar un entranyable dinar en companyia dels seus familiars més estimats. M’agrada perquè quan parlem de que la societat està en crisis, que s’estan perdent de forma irresoluble tots els nostres valors i tradicions més ancestrals, quan tot aquest mar de crítiques i d’arguments recauen sobre nosaltres com a societat i cos de la nació, tots i cadascú, de forma individual i privada, silenciosa fins i tot, sense adonar-nos, sortim al carrer i llencem per terra amb l’acció de reunir-nos per menjar galets, pilota i canelons a tots els visionaris de la destrucció de la societat. Aviam si així entenen que la societat no mor, sinó que es transforma, i de forma molt més lenta del que es penses, si sinó que vegin les taules de qualsevol casa catalana el dia de Sant Esteve, avis, pares, fills i nets junts dinant amablement i gaudint de moments inoblidables que ens fan millors persones i per tant millors ciutadans.
.:. Vélez.Cat .:. A ras de figa
Espai virtual de reflexió i compromís. Eleccions, educació, independència…
Segueix-me!
totalment d´acord amb el teu comentari, jo també m´he fitxat amb el que dius de les cadires i les families… com deia aquella famosa pel.licula….siempre nos quedara la navidad [paris]
[...] estava tan o més cansat de que a cada data assenyalada diguem que cada vegada menys gent sent les tradicions, que any rere any perdem embrencida i que acabaran desapareixent front unes noves tradicions [...]