Alí Baba i els 40 lladres, o com la corrupció s’escampa com la merda


La corrupció com a tal existeix i és inherent a qualsevol tipus de sistema polític del món, i per tant, és quelcom lògic i habitual que existeixi. Partint d’aquesta base, la gran diferència entre uns països i d’altres vindria a ser el control que el propi sistema democràtic s’autoaplica per tal que aquests casos siguin mínims i en el seu defecte controlats i portats davant de les autoritats competents.

Però per suposat, una cosa és la petita corrupció, una de molt diferent el que estem vivint aquests darrers dies, Espanya és, en efecte, un Estat amb uns nivells de corrupció bastant per sobre dels seus països veïns, com podeu veure al mapa que encapçala l’entrada i en aquest ranking mundial de la vergonya.

Lluny de fer una enumeració de casos de corrupció, m’agradaria proposar alguns elements que podrien ser les bases d’aquesta corrupció galopant, així com una sèrie de propostes per tal d’eradicar i acabar amb aquesta mena de formes de fer.

Quines són les causes d’aquesta corrupció a nivell polític?

  1. Tarannà mediterrani: que fa que siguem en general una societat molt corrupta. El problema de fons és aquest, quan la corrupció és percep com quelcom acceptable comencen els problemes, i en la societat espanyola s’accepta com a quelcom normal i habitual. Durant anys, les empreses i les persones han intenta estafar de la manera que podien a la pròpia Hisenda, i aquell que no feia trapitxeos o factures sense iva quan feia una reparació en el taller era simplement imbècil.
  2. Una legislació laxa: la legislació contra la corrupció a l’Estat espanyol és molt millorable, no existeix un control massa clar sobre els comptes dels partits, i per tant es podria endurir, tot i que…
  3. Electors fídels: molts països amb menys corrupció que l’Estat espanyol tenen lleis fins i tot més laxes, la lògica és que en cas de que un polític hi hagi indicis de corrupció, automàticament els seus electors no tornen a votar-lo, per tant el rational chooise (elecció racional dels ciutadans a l’hora de votar) és un dels sistemes més efectius, però en el nostre cas aniríem al punt 1.
  4. Qui controla als que controlen?: Un altre problema és que el propi Tribunal de Comptes, no oblidem que és una institució constitucional, vol dir que apareix en la sacrosanta CE79, està completament polititzat, de fet, ara mateix em sembla que encara queden membres de l’etapa franquista, i la mitjana d’edat del seu Consell deu passar els 70 anys.
  5. Que hay de lo mío. Un dels problemes principals és que s’ha convertit en un ús habitual l’utilització de la corrupció per aconseguir redits econòmics a nivell empresarial.
  6. Y tu más. Si els dos partits que governen i sembla que governaran durant dècades, tots dos tenen casos de corrupció, la natural oposició/crítica política des del sistema no existeix, amb un “tu más” la cosa queda sol·lucionada, i per tant cap partit acaba de ser efectivament forta en contra de la corrupció de l’altre.
  7. Nou rics: una de les principals, per mi, causes de tots aquests casos de corrupció, ha estat justament el creixement econòmic desbocat de l’Estat espanyol, igual que en el moment en que per Sevilla arribaven vaixells i vaixells d’or de les Amèriques i es va malgastar en guerres sense sentit, ara, en la moderna Espanya de l’alta velocitat i els 50 aeroports, ha tornat a passar el mateix, s’ha assumit que s’estava per sobre del bé i del mal, i amb tants diners per gastar, s’ha caigut en pensar que ningú s’adonaria si una part anava cap a la butxaca.
  8. Us animo a agregar algunes causes més, segur que en trobeu una bona pila.

 

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *