Alguna cosa està passant a Catalunya perquè cada dia més gent estigui a favor de la independència. Però no ho dic com una afirmació de bandereta, ho dic, fins i tot, amb la sorpresa que aquest fet em fa, i justament, m’alegra, perquè en veritat veig que els “nous” independentistes no deixen de ser ciutadans no polititzats fins ara, que simplement, s’estan adonant de la seva baixada de qualitat de vida.
Alguna cosa està passant a Catalunya quan La Vanguardia, pública magnífics articles com aquest, on realment un s’adona del fet que hi ha cada dia un major percentatge de població que s’està preocupant de la seva qualitat de vida, de fet, del seu futur i el dels seus fills, i que justament, veuen en el projecte d’Espanya com a tal, presenta series dificultats per assolir benestar.
Per tant, alguna cosa està passant quan molta gent es planteja la independència com quelcom necessari per continuar millorant la seva vida, i m’encanta veure com ho parlen de forma oberta i sense embuts, amb calma i de forma democràtica, moltes vegades en castellà, i ho fan així perquè per molt que ens ho diguin des de fora Catalunya és sense cap mena de dubtes, un oasis de llibertat d’expressió i de democràcia.
De fet, justament per això, ens podem plantejar un debat tant seriós com aquest amb la calma i prudència, el seny, que es necessita.
És doncs, un motiu d’orgull, no com a país, sinó com a societat, cosa que fa que pensi que alguna cosa està passant a Catalunya.
M’ha agradat molt el teu comentari; pel que hi dius i per com ho dius. I encara m’he emocionat més quan he vist el teu “qui sóc”, i, a partir d’aquí, he mirat el vídeo sencer sobre el teu avi. Toca el cor!!
Si aquest país algun cop aconsegueix ser gran (en els dos sentits que més m’importen: gran humanament, i gran perquè s’hagi alliberat de tot tipus de tuteles innecessàries) serà, en molt bona part, per gent com tu.
Després de llegir-te aquesta nit, la independència, tot i haver-la anhelat durant 35 anys, encara em fa més gràcia que mai.
Moltíssimes gràcies per tot!
Antoni Estradé
Gràcies Antoni!
Poc a poc, i de forma modesta, anem construint aquest país nostre!
Salutacions!