Adéu al Pompeu!

El passat dimarts, al finalitzar el darrer entrenament de la temporada em vaig emocionar una mica al tancar la porta per darrera vegada. Sé que sóc dèbil. No era per ser el darrer entrenament de la temporada, dura temporada per cert, ni pels canvis que estem vivint i les millores que sembla que arriben, sinó més aviat una tristor amb aquell espai que és el pati del CEIP Pompeu Fabra de Sant Adrià de Besòs.

Fa ja uns cinc anys que cada dimarts i dijous, a les 20:00 del vespre, m’apropava per entrenar en aquella pista de ciment i sorra. Són cinc anys, 4 d’ells com jugador que he aguantat com he pogut. No es pot dir que hem viscut grans alegries en aquella pista, perquè seria mentir, però si que he viscut moments especials.

Per exemple allà varem viure les primeres cistelles sintètiques, que ara ja sembla quelcom normal, però aleshores gens. També vaig viure alguns partits memorables, com un en que per manca de nois vaig haver de jugar tot i que tenia una indigestió, les 3 vegades que vaig botar durant el partit van ser increïbles, fins i tot, per més inri, vaig marcar una cistella. També hem viscut entrenaments bons i dolents, partits endarrerits, i sobretot molt bon ambient, amb uns companys o d’altres tot s’ha de dir. Aquell petit espai era ja com nostre, era com meu. També ha estat, en aquells esglaons, on més gent s’ha congregat per animar i veure korfbal, trist però és així. Els dies de pluja, els de vent, els de jocs infantils… quantes coses…

En definitiva, que tot i que sé que el canvi és per millor, no deixa d’emocionar-me i de deixar un sabor amarg a la boca. Sé que dintre de poc estimaré i faré meu la nova pista, però… ainss…. els records… en fin… una nova uksa comença a caminar.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *