Acte de campanya central d’ERC

Sempre m’havia intrigat el tipus de gent i el que es feia en un míting o acte central de campanya electoral. No és que ningú m’ho hagués comentat o m’ho imaginés, però si que tenia el dubte en el meu interior de saber si jo seria com tothom i cridaria i bramaria. Doncs bé, avui he fet la prova, fa escasses hores he assistir al míting central d’ERC al Palau de la Música.

El primer que he de dir és el bon gust del lloc escollit, el palau de la música és simplement increïble, valia la pena el míting només per veure la vidriera central. Però en fi, com no, un politòleg no es pot estar, i més donat la molt grata companyia amb la que vaig assistir.

El segon és que en efecte, i sense ofendre, allò era frikiplanet, la tipologia d’assistents no es correspon amb el tipus de votant mig d’ERC, tret d’alguns que estaven per allà mig ofegats la mitjana d’edat passava i de molt els 60 anys i gent nova poca o ninguna, feien més filera de militants disciplinats i antiquisims. Fins ací com qualsevol partit en aquest país… tot s’ha de dir…

Anem al que importa, els discursos, com són panfletaris i de companya poc suc es poden treure d’ells, però el que si que vaig poder observar és qui val i qui no, la majoria dels que anaven passant parlamentant els coneixia de cara, però només alguns me van cridar l’atenció, fet i fet només me van cridar l’atenció tres: Pero Vigo, Puigcercós i Carod, passaré a analitzar-los en el Segueix…

Pere Vigo, simplement genial, el primer que em va fer aixecar el cap i escoltar atentament el que deia, el missatge no era important, però com es va guanyar a la gent i la facilitat per anar parlant d’un i altre tema sense despentinar-se em va agradar, molt allunyat dels discursos panfletaris i sense massa profunditat dels seus precedents. Un 7

El segon Puigcercós, realment és dels millors oradors que hi ha ara mateix en actiu, no és que sigui molt brillant, però la seva profunditat ideològica així com el seu bagatge cultural és nota, de fet em va robar el cor a mi i als meus acompanyants en el moment en que quan tenia al públic més en la mà, després d’unes frases genials, enlloc de soltar la frase fàcil va citar a Hegel i la seva dialèctica. Un nivell cultural així és d’admirar en un polític. Confirmat que és dels millors oradors que hi ha. Un 9.

Per últim l’amic Carod, m’havien dit d’ell que era un gran orador, de fet, havia llegit alguns discursos seus i no estaven malament, però sincerament me va decebre, potser perquè m’havia creat moltes expectatives o simplement perquè després de l’orgasme polític de Hegel res el podia superar. Alguns moments del discurs eren foscos i es perdien, algunes bromes no anaven en el moment just, i fins i tot hi havia una mica de nerviosisme en alguns moments, tot i així, cal destacar la profunditat del missatge, compartit amb una finura i una claretat en els punts forts del missatge que en alguns moments em van arribar a fer por, combinar uns elements clars i simples, unes idees o ideari polític molt simple amb profunditat de motius sobre aquest em va agradar molt. Tampoc va caure en el planfletarisme clàssic, cosa que em va agradar, fins el moment el nivell no era massa alt. Els atacs al contrari molt suaus, i fins i tot irònics, res groller ni negatiu, cosa que en els temps que corren estan molt bé. Les idees republicanes i el seu esperit estaven entre les paraules que anava dient, cosa que no en va agradar, sinó me va fer somiar de nou. En fi, un 8.

Comentaria més coses, però sé que heu d’anar a dormir, i a més que un anàlisis d’aquesta mena sobre un míting entenc que tampoc és massa interessant, a l’espera dels vostres comentaris estic…

Algú ha dit

  1. Griselda 7 novembre 2006

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *