Vaig fer de voluntari el 9N

Vaig fer de voluntari el 9N. La nit abans no vaig poder dormir gaire. Estava força nerviós, no és que visqui en una zona massa indepe, i no sabia si podria entrar al col·legi amb normalitat, si algú vindria a insultar-nos o ves a saber que.

He estat a moltes manifestacions, concentracions, actes polítiques, abans i després de militar en ERC, he estat a finals esportives, i tants anys fent d’entrenador he viscut moments especials i imatges inoblidables de gran tensió emocional, però mai cap imatge tant potent com la que vaig veure aquell matí:

Tinc la sort de viure just davant d’un dels edificis que van fer de col·legi electoral. Quasi dues abans d’obrir-ho, vaig mirar per la finestra, i vaig veure a gent a la porta, esperant tranquil·lament. Em va sobtar molt.

Al arribar, hi havia encara més gent, no eren voluntaris, era gent que simplement s’havia apropat per “si passava res, recolzar als voluntaris”.

Dubto que mai torni a sentir i emocionar-me tant com en aquells instants, que tot i que començava un llarg i dur dia, sabíem que acabaria amb el més gran acte de desobediència col·lectiu dels darrers segles de la història de Catalunya, i amb una de les demostracions d’esperit democràtic i civisme més grans que s’ha dut a terme en Europa els darrers anys.

Demà no jutgen a polítics, ni tan sols jutgen a un poble, jutgen a la democràcia, i per aquesta raó guanyarem, i per aquesta raó l’estat espanyol com a tal, és un estat fallit, del que hem de fugir abans de que la seva qualitat democràtica baixi fins a nivells encara més imperceptibles.

No es tracta del que parles, dels teus cognoms, de la teva butxaca, ara mateix, es tracta només i simplement de democràcia.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *