15M cinc anys després

Tenia ganes d’escriure un petit article sobre el 15M, a veure que tal surt. L’escric de forma ràpida, així que demano disculpes per les imprecisions o si no profunditzo en tot plegat. A vegades les poques paraules tenen més força que els grans escrits.

Acampada Sol

Aquests dies fa cinc anys que es van produir manifestacions i concentracions arreu del territori en un moviment que es va autodenominar del 15M. Aquestes concentracions pretenien un canvi profund al sistema polític espanyol, i van desenvolupar-se sobretot en capitals de províncies i nuclis urbans relativament grans en població. Aquest moviment molt vinculat a els xarxes socials, va acabar degenerant en acampades desorganitzades sense contingut ideològic, més aviat relacionades amb grups alternatius preexistents.

Els origens del 15M

Per entendre el 15M cal anar més enllà, uns 8 anys quasi, al 11M. No entraré a explicar tot el que va passar, però sí que en les manifestacions i concentracions davant de les seus del PP, o en el carrer es demanava “la verdad” del que havia passat, va ser el primer moment en que la societat va actuar en xarxa. Les convocatòries es feien per sms, a amics i gent propera. Va ser llavors quan aquella gent que ens manifestàvem vam començar a fer “agenda” i tenir contactes amb gent propera a ella ideològicament, companys de “manis”. Va ser aquella xarxa la que 8 anys després va teixir el 15M.

Resultats immediats del 15M

El resultat immediat de les acampades del 15M va ser que uns dies després en les eleccions al congrés, el Partit Popular va aconseguir una amplia majoria, de les més grans de la història. En aquell moment, tot aquell moviment es va desfer, ja que es basava en certa forma en l’ideal de que gràcies a ell la ciutadania per fi havia envair els carrers. Aquells dies era molt habitual que membres d’aquest moviment s’autoproclamessin el “poble” real, o el 99%. Una qüestió que curiosament després s’ha anat repetint i de la que certament podríem afirmar que és un dels seus llegats. Alerta amb això, el moviment va fracassar justament al no aconseguir la “victòria”, era un moviment dissenyat pel tot o res, paral·lelisme molt semblant amb el Podemos actual.

Avancem. El moviment es va desfer poc després de les eleccions, assumint que els canvis socials i polítics es fan, ens agradi o no, en les institucions (és evident que influïts pel ritme que marca la societat, però en el fons són les urnes les que donen o treuen legitimitats i representacions. Així és el joc en democràcia). A més, la victòria aplastant del PP va treure qualsevol esperança de canvi profund en l’estat.

Principals elements del 15M

Per acabar la lectura molt per sobre que he fet, cal afegir que tot el moviment del 15M era clarament en lectura espanyola, vol dir, que com es va veure a Barcelona, el dret a decidir, temes relacionats amb l’independentisme o fins i tot la pura discussió del marc que havia de tenir Catalunya a Espanya no van entrar en agenda, de fet fins i tot es va intentar impedir la seva discussió. El 15M era d’obligat i estricte marc mental espanyol.

El fet més important: en les mobilitzacions i manifestacions que es van fer aquells dies, va destacar un fet, primer que hi havia un relleu generacional, els joves nascuts en democràcia demanaven més democràcia. Segon, primers símptomes de que el marc constitucional del 78′ estava més que acabat. Tercer, que el 15M també era estrictament un moviment d’esquerres, i que en cap moment va ser transversal. Això és important, perquè vol dir que el canvi del model estatal d’esquerres no era una qüestió prou transversal a la societat catalana.

Per tant:

  1. Moviment clarament de lectura espanyola
  2. Relleu generacional dels actors
  3. Marc constitucional del 78′ clarament esgotat
  4. Un moviment nascut de l’esquerra i per l’esquerra

Una lectura a llarg termini

Anys després, va sorgir Podemos i els moviments Comuns a Catalunya. Aquests són en certa manera una herència d’aquell moment. Un gràfic interessant a analitzar són les candidatures municipals “alternatives” que es van anar teixint per tot el territori espanyol, i la seva relació amb les manifestacions i acampades. És una dada important per un element que després desenvoluparé:

mapa 15m

Fixeu-vos el detall. No hi ha cap cas de candidatura alternativa (punts vermells) en llocs on no hi haguessin acampades el 15M (punt verd). De nou, com entre el 11M-15M, va ser aquella agenda de contactes, ara molt més propera i fàcil d’utilitzar gràcies a les xarxes socials, les que formen tots aquests nuclis. Per tant, aquí si que tenim un efecte real de canvi en el mapa polític arrel del 15M.

Però realment el 15M ha canviat tot el sistema de partits espanyol? Jo crec que no. La lectura per mi bona del 15M és que va aconseguir normalitzar en certa forma el mapa polític espanyol. Si ens fixem bé en exemples arreu de les democràcies més o menys homologables a la espanyola, és poc habitual un sistema semi-bipartidista com el que havien gaudit PP-PSOE.

Les eleccions andaluces van demostrar que la capacitat de Podemos era simplement suplantar a IU de forma casi completa, i donar resposta a aquell relleu generacional de nous votants que ja no es veien propers al PSOE. En aquest sentit, cal admetre que els resultats electorals denoten que continuen existint dos grans blocs, PP-C’s PSOE-P’s, i que el 15m potser si que ha portat a aquest trencament dins dels blocs, però jo m’inclino més a pensar, que per explicar aquest trencament intern és més clar l’esgotament del sistema constitucional del 78′ que no pas el 15M, ja que no explicaria en cap moment l’aparició de C’s.

Aquesta refecció, si és bona, que com és evident puc estar molt equivocat i de fet seria sorprenent encertar-la sense una reflexió més profunda, ens explicaria en certa forma el futur i límits dels nous dos actos: P’s i C’s.

I a Catalunya que? El 15M ho ha canviat tot?

GRA436. BARCELONA, 11/09/14.- Vista aérea, cedida por TV3, de la Gran Vía de Barcelona, por la que se han manifestado miles de personas a favor de la consulta soberanista del 9 de noviembre y de la independencia, con motivo de la Diada. EFE/TV3/SOLO USO EDITORIAL/NO VENTAS

Ja he dit que el 15M era d’obligat compliment espanyol en el seu marc conceptual, per tant fet aquesta aclaració, el 15M ha anat a Catalunya molt enllà? Com a l’estat espanyol, és cert que en el nostre país els moviments municipalistes han tingut més éxit, també perquè hi ha hagut un descredit més profund del PSC per la seva postura en contra de la independència i fins i tot del dret a decidir, per tant, aquí els partits com BComú han aconseguit suplantar al PSC d’una forma més ràpida. El pacte entre Colau i PSC a Barcelona ho demostra de forma molt plástica.

Però el 15M penso que en cap moment ha amenaçat l’hegemonia de l’independentisme, bàsicament perquè en el seu entorn: les eleccions al Parlament, l’independentisme continua tenint una hegemonia que fins i tot és més gran en el temps. A partir d’aquí, sí és cert que a Catalunya continuem amb un binomi molt profund, bàsicament una distinció dels electors total entre eleccions espanyoles-municipals i catalanes. De fet, ara mateix on només hi ha canvis en aquest sentit és en les municipals, en les altres dues, cada actor sap perfectament que ja està venut abans de començar.

Per tant, en certa manera, el 15M només ha tingut incidència dins del marc dels partits estatals, on la descomposició del PSC i PP han permès a “Comuns” i Ciutadans guanyar espais electorals. Però si mireu mapes de Catalunya veureu que aquests espais són exactament els mateixos on abans el PSOE i PP eren forts, només l’independentisme, i aquí tenim molt a marcar la bona gent d’ERC, ha pogut penetrar en zones on fins aquell moment l’hegemonia era socialista. Però això ja dona per un altre article. El gran problema bàsicament és que són partits dins d’un eix ideològic, no tenen capacitat de transversalitat.

La construcció de grans majories no podrá venir d’aquests, ja que no són capaços de penetrar en sectors ideològics que no siguin de l’àmbit de l’esquerra. Allà on l’esquerra no és mayoritaria, només l’independentisme té capacitat transversal suficient, i aquesta és la raó per la qual el 15M va fracasar en certa manera a Catalunya, i en canvi l’independentisme ha triomfat.

Apa ja podeu comentar, destruir i criticar el que vulgueu. Assumint, novament, que és un article escrit més per pura diversió que com anàlisi exhaustiu acadèmic.

Algú ho havia de dir

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *