Avui torna a ser el 14 d’abril (gran reflexió eh! comencem forts). El dia en que Francesc Macià va proclamar la Segona República espanyola (ja fa alguns anys tot s’ha de dir).
Curiosament, som molt els nostàlgic que cada dia 14 recordem aquesta data (però no tants com voldríem alguns). Fet i fet, molts som els que varem tenir alguns familiars involucrats d’una o una altra manera en aquella època de la nostra història.
Però potser, el romanticisme que amb els anys ha anat agafant la República ha estat justament l’establiment de totes aquelles idees i ideals, aquella voluntat o certesa de que la República acabaria amb tots els problemes i portaria la modernitat. Crec que justament aquest concepte és el encara mou a tanta gent cap a la nostàlgia: la República com a motor del canvi social i solució dels problemes endèmics de la nostra societat.
Modernitat en l’educació, reconeixement de les realitats nacionals de l’Estat, repartiment més just i equitatiu de la riquesa, un enfoc social de la política, etc etc. Són si ens fixem i ens aturem durant un segon, els principals elements que en l’actualitat demanem molt ciutadans als nostres polítics, fins i tot l’idea fictícia que amb un altre sistema polític les coses poden anar molt millor.
Per tant, sense més reflexions profundes, us desitjo un bon 14 d’abril. Que recordeu les coses bones d’aquella període, i que somien encara desperts amb la tercera, que poc temps li falta per arribar (o això esperem molts!)
Salut i República!!!
feliz dia de la Republica a ti tmb =)
Viva la II Republica!!!!!
jajaja tu creus que no li falta tant per arribar? ja m’agradaria…pro crec que amb la Letizia ens van marcar un gol a tots els republicans…
Uhmm ja em coneixes, sóc lamar de positiu… tot i que no m’ho cregui ni jo…
Merci pels comentaris!!!
tenim monarquia per estona, encara. Si més no, Espanya en té.
Ara, que potser Felipe “el Pavo” serà el darrer monarca.